En Joan ens evoca una imatge desgraciadament quotidiana. Àngels caiguts, amb un destí del que difícilment es podran escapar...
Asseguda i amb el cap cobert per un mocador
de color imprecís,
Asseguda i amb el cap cobert per un mocador
de color imprecís,
estén la mà, i amb la criatura com a reclam, demana
i servil s’inclina quan rep l’almoina compassiva.
Pobre àngel en les escales del metro caigut!
Mentre altres es gronxen feliços en el parc,
tu viuràs en un raser de sabates brutes
i cigarretes llençades.
i cigarretes llençades.
A ells els rentaran les mans tantes vegades com calgui,
i tu te les posaràs a la boca havent netejat,
innocent, les rajoles ennegrides.
innocent, les rajoles ennegrides.
Mentre ells s’adormiran dolçament cantats,
a tu t’adormirà el raspós frec de les sabatilles de marca.
Pobre àngel en les escales del metro caigut, i utilitzat
Joan Bernadas
quants d'àngels caiguts.. que gràfic el poema
ResponEliminaMaravellós el poema. Tots són ángels.....caiguts o volant per dalt del cel.....del cel de la nostra ánima. Rosa Maria
ResponEliminaQuin poema més trist i tendra, pobres criaturetes, que la gent ens mirem amb cara de pena, mentre passem de llarg...
ResponEliminaBon tarda.
És cert, M. Roser, passem de llarg... Són tants i és tanta la picaresca que s'aprofita d'ells!.
ResponEliminaPobres innocents, que neixen en un entorn que ja els hi marca la vida.