divendres, 8 d’octubre de 2021

LES FONDES DE SISOS

 Dinant al Terra d’escudella, un lloc del que mai sortim descontents, hi ha un rétol que decora la pared amb un poema dedicat a les fondes dels “sisos”. Intrigada busco al inefable e infalible senyor Google i descobreixo el que ara us diré, encara que potser ja ho sabeu.

 


 

Les Fondes dels Sisos eren les fondes populars que hi havia a Barcelona durant l’època de la Renaixença al segle XIX, on se servia menjar casolà a preus relativament econòmics,  normalment freqüentades per gent modesta: obrers, menestrals i treballadors d’oficis, en contraposició als restaurants d’elit molt influenciats per la cuina francesa i on acostumava a anar la burgesia catalana que en aquella època vivia el seu màxim apogeu, i fins i tot s'afrancesaven els noms dels plats o els posaven directament en francés encara que haguessin d'afegir al costat la traducció al català perquè els clients ho entenguessin.

Les fondes eren molt nombroses, i se’n trobaven especialment al Raval, al carrer dels Carders i pels volts del mercat de Santa Caterina i de Santa Maria de Mar.  El nom ve de sis rals que era el preu de

una nit, per l’apat cobraven dos rals

Els cambrers anaven amb mànigues de camisa arremangades i portaven un davantal llarg, anaven i venien amb molts plats a les mans, servien molt ràpidament i deien els plats amb cantarella amb noms inventats, un argot culinari que encara ara resta a la memoria, uns noms amb molta imaginació i no poca ironia:

 

§  SOPA AMB BALES. Sopa de mandonguilles.

§  SOPA DE BARBER. Sopa escaldada amb aigua i sal.

§  SERRADURES. Sopa de sèmola.

§  ARRÒS LLEC. Arròs sense carn ni peix.

§  ARRÒS AMB SABATES. Arròs amb musclos

§  BALLARINES AMB UNA REINA DE LOS MARES. Mongetes seques amb arengada

§  METRALLA. Cigrons guisats. 

§  TRES COLORS. En un mateix plat es formen tres pilons: 1, mongetes blanques; 2, patates cuites;   3,   verdura cuita (bròquil) que fan els tres colors.

§  UN PAGÈS AMB BARRETINA. Es col i patata fregida i ben saltejada amb oli i all trinxat, posant a cada ració una arengada a la graella.

§  ONZE MIL VERGES. Mongetes fregides

§  UN ALCALDE. Un pebrot vermell gran, cuit que el client s’arregla i amaneix en el seu plat.

§  UNA EMPERATRIU. Una anxova.

§  UN CIVIL. Una arengada gran rostida a la brasa, acompanyada d’enciam, tomàquet, ceba, pebrot i vinagreres.

§  ÀNEC MUT. Un plat de bacallà. 

§  UN PEU DE MINISTRE. Un plat de peu de porc amb naps.

§  MITJA XERRAIRE AMB LLÀGRIMES DE MANOBRE. Mitja llengua de moltó estofada o rostida, amb guarnició de mongetes blanques saltejades

§  UN ESTERNUT. Un ou fregit sense res mes.

§  UNA BICICLETA. Dos ous fregits.

§  OUS AMB SARDANA. Una ració composta de tres ous fregits.

 

Ah, i els dijous arrós!

 

Un LLEPACRESTES era un parroquià a qui li costava molt triar el que menjarà, amb la qual cosa obliga al cambrer a recordar-li tots els plats que li puguin resultar agradables a fi de què triï el que mes li convingui.

Hi havien forces fondes, i algunes com Cal Beco al carrer dels Capellans tenia fama de que si menjava molt bé. També a Can Simó, coneguda com l’afarta pobres per les espléndides racions que servien, les Cuatro Naciones, una de les més netes, la Fonda Oriente, que més tard es convertiría en un hotel dels millors de la Barcelona de la época. I d’altres que servien amb eficiencia, paciencia i humor als parroquians fidels.

 Doncs nosaltres continuarem fidels a les cases de menjar del barri on es pot menjar molt bé, a bon preu i en un ambient agradable.

                                                                          BON PROFIT!!!

 

 


dimecres, 15 de setembre de 2021

TEMPESTA

 No sempre les tormentes són atmosfériques, dins nostre tan sols una paraula - o un silenci- ens fa passar de la calma a la tempesta.

 

 



Hi ha una lluna petita a cada basal d'aigua

capcinegen entre núvols els estels més petits.

Es respira l'humit de la pluja i les llàgrimes

I la nit fa basarda. El silenci és un crit.

 

Cal que la tempesta s’anunciï amb la tronada,

no és el batec del cor prou senyal d'alarma?

Han de travessar els llamps la fosca gropada,

no avisen prou l’instint del perill que s'atansa?

 

Quan passa la turmenta

les restes fan basarda:

mirades de retret que solquen l'aire

desencisis amarant les paraules.

Fulles xopes de llàgrimes.

 

I aclareix.

És ben cert i ho he entès:

després de la calma

sempre ve la tempesta...

O pot ser és al revés...

 

                        Glòria

diumenge, 25 de juliol de 2021

EL VELL DAVANTAL

Una amiga m'ha enviat un watshapp amb un text que vaig trobar bonic. No deia el nom de l'autor. Tafanejant per internet he trobat aquest text reproduït en alguns blogs - és possible que ja el coneixeu- i sembla que l'ha escrit Ángeles Fuentes. L'original era en castellà. Jo l'he escurçat una mica i ho he escrit amb català. Espero que us agradi.

 


        


EL DAVANTAL DE L'AVIA: El primer propòsit del davantal de l'àvia era protegir la roba de sota, però, a més servia com un guant per treure la paella de forn. Era meravellós per eixugar les llàgrimes dels nens i, de vegades, netejar les cares brutes. Des del galliner, el davantal es va fer servir per transportar els ous i, de vegades, els pollets. Quan venien visites el davantal ajudava a amagar els nens tímids. I quan feia fred l’àvia ens hi embolcallava per escalfar-nos amb tant d’amor...

Aquest vell davantal era una manxa potent, agitat sobre un foc de llenya. Ell era qui portava les patates i la llenya a la cuina. Des del jardí, era com una cistella per a moltes verdures, després que es van collir els pèsols, va ser el torn de les cols i a la fi de la temporada, es feia servir per recol·lectar pomes caigudes. Quan els visitants arribaven inesperadament, era sorprenent veure a quina velocitat aquest vell davantal podia eixugar la pols. 

Arribat el moment de servir els àpats, l'àvia sortia a la finestra a sacsejar el seu davantal i els homes al camp sabien immediatament que el menjar estava a punt i havien d'anar a la taula. L'àvia també ho feia servir per posar el pastís de poma sortit  del forn a l'ampit de la finestra perquè es refredés. Passaran molts anys abans que algun invent o objecte pugui reemplaçar aquest vell davantal ...

 En memòria de les nostres àvies.

 Qué es la FEVI? Disfunción y dilatación ventricular en la Insuficiencia  Cardiaca - Insuficiencia Cardiaca para Pacientes

                                                                            

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...