Per segon any consecutiu hem organitzat una tarda amb poesia i preguntes sobre temes literaris, un acte senzill però distret. Ens agradaria que vengéssiu, que compartíssiu amb nosaltres un tarda en què hi haurà força poesia i alguna rialla. També sortejarem un llibre i farem un tast amb moscatell.
Us animeu?
Us hi esperem!!!
Divendres dia 14, presento el meu nou llibre, el segon el solitari. És un regal que em faig en el meu 80è aniversari. Després de molt temps de dubtes i -diguem-ho pel seu nom- de mandra, m'he decidit a fer-ho.
La presentació serà a la Biblioteca del Vapor Vell* aquest 14 d'abril a les 18:30, m'acompanyarà la meva filla Eva, l'artistassa, i seré molt feliç de poder compartir aquets moments amb vosaltres.
Mentre un poema, el que dona nom al llibre:
COR VALENT
El nostre cor, amb moure bé les ales,
assoleix l'alçada d'un vol
transcendental.
Però en l'aire la soledat corglaça,
i en mirar avall, el vertigen
i l'espant.
Cal mesurar l'esforç de la volada
car només són dues les cansades ales
i el cor, valent, és de cristall.
*Biblioteca del Vapor Vell, Pasatge del Vapor Vell s/n- Joan Guell (darrera la plaça de Sants)
Passejar per Barcelona pot ser un plaer, hi ha dies que conviden a perdre el temps, això és una manera de dir-ho, una frase feta, perquè mai és una pèrdua de temps caminar tot passejant. I de sobte trobes coses que et criden l'atenció. No és la primera vegada que veig el Mural dels Gats, passo sovint per aquells verals, però avui m'he decidit a investigar una mica i a compartir-ho.
Sembla que el mural es va realitzar l'any 1998 com una experiència per donar llum i vida ales mitgeres i racons inhòspits amb una obra efímera, destinada a desaparèixer, però la bona acollida entre els veïns i vianants ha fet que perdurés i que periòdicament es restauri.
L'autor és el pintor i dibuixant Arnal Ballester, qui enfilat en una grua i de cara a la mitgera que havia quedat, fruit de diversos enderrocs, al carrer d'en Xuclà tocant a Pintor Fortuny, es disposava a donar vida i llum a la paret despullada.
L'artista va explicar que en enfilar-se a la grua aquell dia encara no tenia ben clar que pintaria i que ho va decidir en veure que els terrats eren plens de gats que observaven la seva sorprenent aparició a les alçades. D'altra banda, es va confessar un amant d'aquestes bestioles, ja que en tenia quatre a casa.
Uns gats divertits, simpàtics que observen amb la seva curiositat característica les anades i vingudes dels vianants pels seu barri.
El dia onze presentem un Recital de música de cantautors. Ens agradaria que vinguesiu.
Un poema de Nadal una mica escatològic, però una figura imprescindible en els nostres pessebres ha de tenir per força una poesia que el faci important, ressaltant el significat que té com a tradició i com símbol de fecunditat i prosperitat(*). Espero que ho veieu com el que és, una entramaliadura nadalenca!
De petit em demanava:
“Que seré quan sigui gran?”
Mestre, informàtic, bomber,
paleta, rei, navegant,
poeta, sastre, Fuster,
esportista, dibuixant…
“Que seré quan sigui gran?”
Però aviat ho vaig saber!
va respondre el meu pare
amb veu alta i triomfant:
“Fas el baliga-balaga!
segons dicta la nissaga
seràs caganer al pesebre
tot vint-i-cinc de desembre!”
I, malgrat tot rondinant,
-vaig negar-me tres vegades
a un ofici denigrant-
va guanyar la tradició
i vaig cursar els meus estudis
A l’escola “Cagalló”.
Vaig ser un estudiant brillant!
Em sabia de memòria
Els ets i uts de la història:
“No facis ni pet ni llufa
Si ets a tocar d’una estufa”
“La tifa més ben parada
té la forma d’ensaïmada”.
“Quan Jesús ja sigui nat,
el pesebre perfumat”
Ara em tenen gran respecte
i no envejo bugaderes,
filadores ni pastors.
Sóc jo qui enriqueix la terra,
jo procuro un món millor
amb una mica de caca
i una guspira d’humor.
Al Pessebre sempre tinc
un gran paper:
SÓC I SERÉ EL CAGANER!
;-)
FELIÇ NADAL I UN MERAVELLÓS
2023!!!
Fa dies que no blogeigo i us trobo a faltar. Estic intentant recopilar poesies per autoeditar-me un segon poemari per celebrar el meu proper aniversari - 80, si Déu vol- i estic molt enfeinada. Comparteixo aquest relat que forma part del llibre "LA CORBA DE VENUS" que ha escrit la meva filla Eva i que ha editat Voliana, com ja us vaig explicar en un post anterior. Crec que és molt poètic i adequat a l'època de l'any en què estem.
|
T |
u no. Tu no ets com les altres, com totes les altres. Mi-te-les, o millor no, no miris avall, és tan desoladora l’estampa d’aquelles ingrates, allà a terra arreplegades en aquest anar i venir erràtic, sense més destí que el caprici de tots els vents, de caminants sense escrúpols que es delecten cruixint-les amb les sabates, de rastells impietosos que les arrosseguen a la foguera comuna de l’oblit, de la pluja que les esclafa a l’asfalt, d’una a una o amuntegades en un extermini vegetal. Insensates... Quin alt destí s’esperaven? És aquesta la llibertat que enyoraven? Volar per uns instants, emancipar-se, per acabar com? Són totes igual. Però tu no, tu no ets com les altres. Tu aferra’t bé. La tardor se’ns escapa, però l’hivern és breu. Ja veuràs, tindràs per a tu sola la branca i la saba. Veuràs que tot d’una la primavera esclata, hi haurà fulles de verd llima, menta, molsa, esperança i maragda; i tu lluiràs, distingida i daurada, com l’única fulla que ha passat mai un hivern a l’ arbre. No miris avall. Tu no.
Eva Moreno
