QUANTS MÉS SEREM...

millor ho passarem. 

Us esperem!!!

                                :-D

 

ADDICCIÓ

hi ha coses de les que no se'n pot prescindir...

Com tu em desvetlla  i m’estimula.
Negre com els teus ulls.
Càlid entre les meves mans,
agradable...
Et reconec a la boca, ets tu,
tu fins l’ultima gota...

Dintre meu equilibres
l’arquitectura del meu cos
despertant els instints adormits,
donant corda a tots els òrguens.
Com tu m'estimula, m’excita

i...m’encanta!
El cafè i tu, les meves drogues.

                              Glòria 

AL ZURICH

passa cada cosa!!!

La noia s'havia menjat dos entrepans d’ibèric, una beguda de cola, pastis de poma, gelat  i un cafè sol.

El cambrer, un  home de mitjana edat que havia fet molts quilometres patejant el Zurich, i que  no li havia tret l’ull de sobre, li va portar el compte.

Ella va confessar que no tenia diners i afegí amb un somriure seductor:
-Però puc pagar en especies…

Impertorbable, el cambrer digué que  s’esperés un moment.

Instants després va tornar:

-L’encarregat diu que només pot admetre el pagament en especies si ho fa en canyella o vainilla de la millor qualitat. 

                                                         :o

EL CAFÈ...

ens inspira.

Calent 
Aromàtic 
Fort 
Espés

* 
Zumzeja la cafetera, que sempre 
Ubèrrima, omple la tassa. La mesura justa. 
Reconec la teva aroma, el teu sabor 
Intens, inconfusible, incomparable. 
Cada dia,  en el moment d’assaborir un cafè, 
Hi ha un instant de plaer en cada tassa.

                                           Glòria 

CAFÈ (Zurich) SOL

Un altre relat pensant amb el Cafè Zurich.

Davant la seva insistència ella li va dir que es trobarien al Zurich dijous  a les cinc. Puntual, ell l’esperava assegut en aquell cafè sorollós i poc acollidor.
No es va presentar. La trucà moltes vegades i mai no contestava.
Va pensar que potser estava confós, havia dit “dijous” sense precisar quin. I va continuar anant al Zurich cada dijous puntualment a les cinc de la tarda.
Mentre, no parava d’enviar missatges i whatsapps al objecte del seu desig, missatges i whatsapps que mai van ser contestats.

Al cap de tres mesos per el cambrer, que era observador,  ja era un client habitual: “el senyor dels dijous a les cinc que pren un cafè sol sense sucre”. A les sis se'n anava.  

I al cap de tres mesos i mig a través dels vidres de la porta de les Rambles, finalment, la va veure entrar.

D'esquitllentes es va fer fonedís per la sortida de la Plaça Catalunya...

A ell no interessaven les dones fàcils.

                                                    :·<

QUEDEM AL ZURICH?

  D’un projecte que hem encetat. 
 Més detalls a ca la Gemma.

Entrà decidida al Cafè Zurich i va demanar un suís. Li van dir que en aquell moment no en tenien. Va marxar sense prendre res.

Tornaria. Ella VOLIA un suís, i de poder escollir amb els ulls blaus.

                                                     ;·)