La nostra col·laboració a :
RELATS CONJUNTS
Avui tocava anar de cacera amb el pare. A en Stans no li agradava la cacera, cada cop que veia un cérvol caure ferit de mort, sentia un malestar grandíssim. Tots els animals li feien compassió i no li agradava gens matar-los. Però havia d'anar-hi, per al pare era important que fos un bon caçador, com tots els mascles de la família Straut ho havien estat.
Ell, el que voldria seria quedar-se amb la mare a casa, ajudant-la, que li ensenyes a fer pastissos de gerds, d'aquells tan bons, o endreçar junts la roba al armari, posant-hi pomes d'olor, o ajudant-la a cuidar les flor del exuberant jardí; la seva pobre mare que dels vuit fills que va parir només en tenia vius dos, la seva germana bessona Geertje i ell. La seva mare, que es passa el dia tancada a casa, rodejada de servei, quan el que ella desitjava era agafar les regnes del negoci que el seu espòs, que mai escolta els seus consells, està portant a la ruïna, amb seva mala gestió.
Al Stans també li vindria de gust quedar-se amb la germana, que es passa tot el matí entre les classes de música i un tapís complicadíssim que li fan fer, per penjar al saló principal, quan el que ella voldria seria anar de cacera amb el seu pare, i disparar trets, i enfilar-se als arbres, coses que una noia de bona família no ha de fer mai.
El pare anava al davant, amb pas decidit, aixafant amb fermesa la neu, sense mirar al fill que el seguia, un fill del que no se'n sentia orgullós, perquè ni era valent, ni decidit, com ell voldria que fos. Que no li agradava anar a caçar, ni jugar amb els amics als jocs salvatges que juguen als adolescents. Un noi que patiria, com patia ell mateix, que ha de fer de cap de família, de mascle alfa, d'home amb autoritat, quan el que més desitjaria seria aprendre de música, com la seva filla i portar les faldilles de la seva dona, amb els tres enagos a sota. I, sobre tot, no tenir que prendre decisions.
Era ben clar que a casa dels Straut ningú no era feliç i difícilment ho serien.
:·(
.jpg)
