"JOVENTUT"

Un fil d’aigua davalla

per la teva esquena clara.

Brillant travessa el teu nom.

T’estimo tant!

Ets tan a prop i tan bella,

carn de la meva carn!

Et miro d’esquitllentes,

sense voler torbar

el teu pensament callat.

I et sento tan lluny

que no t’abasta la meva mà.

M’espanta perdre’t.

La teva vida, riu desbocat,

s’aparta de la meva, 
rierol lent, tèrbol de fang.

Ets lliure i bella.

No tant com t’imagines...

Però la joventut no és gos pigall.

                      Glòria 

RELATS CONJUNTS: De tota la vida

La nostra aportació a Relats Conjunts:

Mira, Isidret, no dic pas que la mare no tingui raó quan vol que mengis verdureta i peix bullit, que són coses molt digestives i sanes, però a casa l’avia quan sopem de segon mengem ous ferrats, de tota la vida i així he criat al teu pare i mira com n’està de fort i valent, que sempre corre la marató fins a la meta. 

I crec que per un cap de setmana que et quedes amb nosaltres no et passarà res dolent per menjar ous ferrats, que l’oli que faig servir és el del poble -verge, verge del tot-  i els ous són acabats de pondre.  Jo els faig molt bons, cuitets al punt, que hi tinc la mà trencada. 

O sigui que porta el vi a la taula i digues-li a l’avi que llesqui el pa,  ja veuràs com et llepes els dits, que això és més sa i natural que aquestes porquerietes de “bollicaus” i “donus”  que t’he vist menjar per berenar.

Ah, demà provaràs el pa amb vi i sucre. Ja veuràs que n’és de bo! 

                                                                     

                                                                             ;-)

VIATJAR FENT CULTURETA

He estat uns dies fent cultureta. L'Imserso ens ha portat per la Cornisa Cantàbrica i hem passejat i patejat carrers i camins de les terres d'Astúries i Santander. Un bany de cultura intensiu, no ens han donat treva, dels llacs de Covadonga a les platges de Laredo, carrer empedrats i camins mullats -el temps al Nord, en hivern, ja se sap-... Hem visitat -i fotografiat- monestirs, palaus, claustres, catedrals i tot el que tenia algun interès seguint un guia que semblava una enciclopèdia amb potes. Quanta informació, quina memòria!

Formàvem el ramat 44 persones, la majoria matrimonis d'edat, moltes parelles de jubilades  -amigues, veïnes, consogres- i uns pocs que anaven sols.

Ho hem aprofitat i ens hem cansat. De les set del matí que tocaven diana fins a les set del vespre que tornàvem al l'hotel era un no parar. Hem aprés i o hem gaudit.

El que m'ha sorprès és la bona forma que tenim la tercera edat. Tothom seguia. Amb pròtesi de maluc, de genoll, amb artrosis o reuma. Ningú fallava a les sortides, ni a les optatives que ens van oferir. Admirable!

           Doncs ja torno a ser aquí i a bloguejar. Us trobava a faltar!
         
                                                                                                                            :-)