" VELLESA " de Joana Raspall

Joana Raspall, que ben aviat  compleix 100 anys, ens explica com es sent en aquest poema.

Sóc la branca més vella
que resta en aquest arbre
que ara llueix l'esplèndid
brancatge vigorós.
Passant, les primaveres
hi han fet riques brotades,
i l'han cobert de flaire
l'amor de tantes flors.

Per la mateixa rel
em sento sostinguda;
en la mateixa saba
hi trobo nodriment.
Quan la destral m'abati,
caduca, improductiva,
jo, lluny de la brancada,
sentiré enyorament.           

            Joana Raspall

                 "Jardí Vivent"