En Roc i en
Pere es coneixen des de menuts, van coincidir des del parvulari fins
a acabar els estudis i mai es van relacionar. Passaven la vida l'un al
costat del altre sense compartir jocs ni aficions, ni demostrar cap
empatia. Es saludaven i prou.
L'un era un
gran amant de l'esport i a l'altre li apassionava la música. Dos
vides paral·leles, sense res en comú... fins que al poble es va
crear la Colla Castellera.
Allí si que
van coincidir tots dos i també van coincidir, per la seva
constitució física, a la base. Junts, ben aprop, poc a poc van anar
reconeixent l'un en l'altre un company ferm, coratjós, valent en qui
es podia confiar, que no defallia. Un a frec de l'altre van saber
que, malgrat els seus diferents caràcters i aficions, tenien molt en
comú.
I amb el temps
encara en van tenir més: els seus fills bojament enamorats van
iniciar una nova vida junts. Ara eren consogres.
Avui era 30è
aniversari de la Colla, un dia molt especial, que va arribar al seu
punt culminat en sentir la cridòria i els aplaudiments. Suats i en
tensió al peu del castell van saber que la Mariona, la seva neta i
l'enxaneta més eixerida de la colla, acabava de fer l'aleta pel
damunt del magnífic 3 de 7 que havien aconseguit culminar. De reüll
es van mirar i van somriure.
Tres
generacions de castellers compartien la mateixa il·lusió!
