Vespreja.
La mar avança per la costa
resseguint el meu camí.
Es contrau el verd de les algues
entre el gris rocós.
L’olor a llibertat espurneja
en contrallums multicolors.
Cavalca l’onada i esclata,
amb fermesa,
als peus del penya-segat.
Les gotes s'enlairen
a la percaça del vent embogit,
i pinzellen imatges arbòries
fetes de llum i salabror.
El sol les asseca: minsa llepada
dels rajos adormits.
Sí, vespreja.
El vagó avança nord enllà.
De la finestra estant m’apropio
de totes les cares del vora mar
en un sol pensament.
La vela d'argent
llenega pel cel encès.
El mar galopa.
Escriu versos d'escuma,
ramitxó de salobre.