Vull compartir el que em passa pel cap amb qui ho vulgui llegir. Al cap hi tinc poemes, relats,
records...el que va sorgint. Agrairé les vostres visites. Em fan molt feliç
No sé si és pot classificar de poesia visual l'encantador el dibuix que el nostre company Josep Manel, de Filant Prim va publicar al seu blog acompanyant el seu magnífic poema.
Però em va fer recordar els dibuixos del dissenyador i il·lustrador equatorià Javier Pérez, plens de tendresa i imaginació...
En Mateu Gil i Ponce va néixer immensament
ric. Fruit únic de la unió de dos de les fortunes més grans del món, ja va tenir
des del bressol tots els privilegis imaginables i alguns d'inimaginables.
Orfe ben aviat va disposar de la seva exorbitant
fortuna per donar-se tots els capricis:
-Mansions a totes les capitals del món i en
alguns paradisos perduts, únicament reservats a fortunes extraordinàries.
-Una flota de vehicles que seria l’enveja
d’algun país poc desenvolupat, que incloïa luxosos automòbils, ostentosos
vaixells i avions particulars proveïts de sofisticades comoditats.
-Les seves esposes, exesposes i amants anaven
des de una princesa eritrea a una cantant d’òpera albina. Això no li privava
del plaer ocasional d’algun amant masculí. Mai va tenir descendència.
Tenia tot el que podia desitjar, però va gaudir poc temps d’aquesta vida. Un matí el
van trobar al llit mort, amb els ulls esbatanats i les mans crispades arrapant
els llençols de seda.
La seva immensa fortuna va ser per la seva
estimada “Rosebud”, una gateta persa esquerpa i malcriada.
Ningú el va plorar, ningú el va trobar a
faltar. Tan sols el recordaven com un tipus estrany i capriciós que només vivia
per passar-s’ho bé.