BON ESTIU!

A totes les companyes i a els companys els desitgem

                                                                                              Fins aviat!
                                                                                                                              :)

TANQUEM ... fins setembre

I tanquem, fins a setembre, amb una TANKA:

Xafogor d'estiu
que omple tota la tarda
de sol i mandra.
Tots els blaus dintre del mar.
Fulla verda a la branca.

             Glòria

"PER TELÈFON" de Montserrat Aloy

Seguim molts sensuals. Avui amb un poema de la nostra Cantireta preferida.

Jo en sé de les cales de
cafè i mató
i dels boscos de pa que m'amagues.
Ben nua, per por
de veure'm dins l'aigua
les barques de la son
hi tiren les xarxes i pesquen,
i a la sorra cauen
les natges i els ulls

i els petons que estan de rebaixes.

                          Montserrat Aloy

" SIÉMBRAME " de S. Hernández

Sagrario és una poetessa que no deixa indiferent, imagineu-vos com és quan la poesia és eròtica!
   

Siémbrame, hombre. Tú
agricultor experto
en tierras salvajes
ábreme surcos en los sueños
deposita tus semillas más exóticas
entre mis labios (no hagas distinciones).
Ha de llover sin tregua
en estos campos míos
hasta empapar
esta reseca tierra en la que habito,
hasta que germinen los frutos
de mi más íntimo deseo,
hasta que enloquezca
la última primavera de mi sangre.

                                 Sagrario Hernández

EROTIQUES

Erotisme per tot arreu...

Pel carrer:

A CAN DEU, Placa Concòrdia, 13
el dia 1 de Juliol a les 19,30 hores.  "Eros a Can Deu"

LECTURA DE POESIA ERÒTICA
 

I al VAPOR VELL,Passatge Vapor Vell,1 
el dia 2 de juliol a les 19 hores.  Pintura i Poesia

L'EROTISME A L'ART

Us hi esperem. 
Si ho desitgeu també hi podeu participar...recitant.

                                                                  :)

" DIVISA "

Lletraferida de pura raça.

Si has nascut cavall de foc
has de saltar la tanca
i allà on no hi arriba el cos
hi arriba la paraula
 
            Eva Moreno

REMBRANDT EN VIU I EN DIRECTE!

Original manera de promocionar el Rijksmuseum d'Amsterdam: si la gent no va al museu el museu surt al carrer.

 La vida dels museus no és fàcil avui en dia, ja que amb les noves tecnologies  és difícil atreure al públic a l'art clàssic. A Holanda van agafar com a model el famós quadre de Rembrandt de 1642 "Ronda de nit" i simplement li van donar vida, per sorpresa de persones que estaven en un centre comercial.

                                      :D

" VIGÍLIA ( Salmòdia-aniversària)" de Deomises

 De nou un plaer compartir la poesia de Deomises. Gràcies Lluís!

                                               [set mesos des que la vida ha recomençat plena d'esperança,
                                                                          malgrat les adversitats, plena d'amor, Anna]

Com qui ha retornat a la vida i se sap afortunat,
Guaito el paisatge que m'envolta i no l'imagino
Sense tu, Anna, en la senzillesa de voler besar-se
A qualsevol racó del món que somniem tots dos.

I converteixo els retalls de tu en records tangibles,
Els passeigs curulls de sol en motius per avançar
Cap al demà més proper, l'ofrena contra la por,
El sentiment més pur amb què es fan els somnis.

Com qui ha despertat després del torb i tasta la pau
Novament i s'omple els pulmons d'aire fresc i respira,
Tot duu el teu nom, Anna, i el pronuncio entre xiuxiueigs.

I mudo les hores perquè arribi abans la nit, que porti
El teu descans i la vigília i el plaer de veure't dormir,
Amb la joia de viure cada dia com un jorn per celebrar-se.

                                  Deomises 

Pintura: F. Revello de Toro

RELATS CONJUNTS: La Carmanyola

La nostra aportació a Relats Conjunts: LA CARMANYOLA

Oh! Una altra vegada no! Ja van dos cops aquesta setmana. Pobre mamma, ja fa catúfols...m'amoïna. Dilluns, en lloc de les mandonguilles amb pepperoni que m'havia preparat, em va omplir la carmanyola de mill i escaiola, el menjar d'en Carusso, el nostre canari. Penso que amb ell li devia donar les mandonguilles, doncs del dilluns que no el sento cantar. Sort del Serafino, que s'asseu al costat meu al final de la biga, i que es va partir amb mi les seves croquetes, que dels altres companys ni un boci de pa. És molt bon noi en Serafino però li tenen jurada per que té unes maneres efeminades i diuen que perd oli. Però ell va ser l'únic que em va tenir compassió , que els altres encare se'n riuen ara. Des de aquell dia veig que em mira sovint i em pica l'ullet, però jo faig com que no el veig.

I avui la mamma s'ha confós altre cop  i en lloc de la carmanyola m'ha posat dins la motxilla la capsa de les labors.

Que faig ara? Em quedo sense dinar o faig una rialleta a en Serafino, que avui té una pizza la mar de grossa... Clar que això és perillós, té un risc... perquè no se si el noi em convida de bona fe o espera cobrar-se el favor en especies....

 
  Compartint croquetes amb en Serafino  >>>

" ELS LLAMANTOLS "

Un altre poema de "POESIA AL MERCAT"

Guerrers medievals 

que han perdut fa poc

la seva creuada!

Dignes i valents 

esperen pacients

l'hora assenyalada

pel l'ultim combat.

                  Al darrer moment

                 venceran, sens dubte,

                 en l'ultima batalla

                 al paladar exigent,

                 oferint ses carns blanques, 

                 perfumades.

                                                         Glòria 

   

CONJUGACIONS LATINES...

Ho he trobat amb un poema de Fages de Climent que he posat avui al GloBos.blog i m'ha fet gràcia... 

...potser perquè fa temps que no conjugo aquest verb amb cap parella? 
                             ;D

" VOLDRIA SER " per M. Roser Alguer

Avui és la companya de "Petiteses" que comparteix amb nosaltres aquest deliciós  poema. Gaudiu-lo!
Gracies, M.Roser!

Voldria ser la pluja
que amara amb gotes de plata,
la teva pell.

Voldria ser la rosada del matí
i que els teus ulls fossin les roses,
d'un bell jardí.

Voldria ser la llàgrima
que et rellisca suaument cara avall,
quan estàs trist.

Voldria ser un petó tendre i dolç
i posar-me en els teus llavis,
quan estàs sol.

Voldria ser el teu somni...
perquè quan et despertis de matinada,
pensis en mi.

               M. Roser Algué Vendrells

RECORDS de SUDANELL

Grup de cigonyes que ens vigilaven:
 

      Faérica, el grup de músics que ens va acompanyar:

                      I el grup de poetes:

 Gràcies, Joan , per convidar-nos a participar en aquesta festa inoblidable!

                                                                                                                      : D

"AD FINEM " 3

Tercera i última part d'aquest llarg poema. Aquí teniu la primera i la segona, si el voleu llegir complert. Jo el trobo preciós.

Perquè la memòria

és la cèl·lula que conforma totes les coses

que aspiren a la vida

erigeix el ser

esculpeix la carn

edifica les hores

designa l'oblit

teixeix la nostàlgia.

Aquell que s'hagi d'hissar amb mi

que faci de cada veu un sol acord

de paraules abraçades com harmònics

i que no esperi que els mots

extingeixin la veu dels silencis

però si és necessari

que sagni el poema intuït

i que no demani al verb més temps

que aquell que ens ve conjugat

que regali un riure frondós

bosc sacsejat per les brises

les mans obertes,blanes i lentes - fràgils nenúfars

fèrtil la pell - vital paisatge d'incendis i dunes

que sobrevisqui al plaer de l'ego

però que mori en nom de la vida

en nom de la memòria

en nom de l'amor

en nom de

l'oblit

.

Perquè jo sé que la realitat no podrà tant

Llavors aquella nit caldrà morir

abans que un nou sol estengui els seus braços

per perdurar in eternam només oníricament

víctimes del somni més alt

I després

quan el temps cobreixi de raons totes les distàncies

i s'instal·li potser el fred dins els llençols

que el pit d'aquell ocell

sigui una casa

i que aixoplugui un foc rogenc

on abocar-hi l'odi

refugiar rancúnies

extingir retrets

i avivar

                                                           s                a               s

                                                    e         p        r      n      e

                                                                      e              c

                                  Eva Moreno

ANIMALADES

En família!

                                    i tan a gust...                                              :D

" TEBI ÉS FARÀ..." de J.M.Tibau

Altre cop J.Tibau ens alegra el matí amb la tendresa de la seva poesia.

Tebi és farà el fred,

nostàlgia la paraula

de pronunciar-te.

Poques lletres el teu nom,

escut contra l'absència.

                   J. Tibau

ART URBÀ

L'art urbà ens ofereix escenes tan "dramàtiques" com aquest crim passional.

 

Quina imaginació!

                                :D