DESENLLAÇ

Avui 
m'has fet tan feliç

quan m'has dit
que no m'estimes...

Tants dubtes 
que em feien mal,

tants secrets, 
tantes mentires.

Jo et deia: m'estimes? -Si

 -fredament em responies-

i jo no m'ho creia, saps?

Però callava i seguia.

No volia veure coses

que la raó no entenia

i un dolor somort i fosc

tot el cos em resseguia.

I et mirava de reüll

i mil dubtes m'estremien,

I et mirava fit a fit

i desviaves la vista.

Tant patir sense pensar

desfer el nus que m'oprimia

aguantant estoicament

aquest viure de mentira.

Avui que per fi has gosat

dir-me el que no t'atrevies

pensant destrossar-me el cor

m'has alliberat del viure

fals i estult que arrossegàvem

quan m'has dit que no m'estimes.

                                 Glòria

Pintura: R. Magritte

RELATS CONJUNTS: Atracció fatal

La nostra aportació a Relats conjunts

Aquella hora màgica de la nit el riu tenia una llum encisadora, fascinant. L'atreia. Les llums onejaven fent camins sobre l'aigua absolutament negre. Semblava que s'esforçava en atraure la seva atenció, la seva mirada.
Abstret el seu pensament en les aigües del riu oblidava les angoixes que el torbaven:  el daltabaix d'un matrimoni al que havia arribat absolutament -absurdament- enamorat, el fracàs amb el fills, la traïció del seu soci, l'amic de l'ànima, que l'havia abocat a la misèria, uns dolors que el feien sospitar símptomes d'una malaltia important... Tot plegat una vida que no valia la pena viure. I el riu que rumorejava "Vine, vine..."
Semblava tan senzill. Un salt i s'acabava tot. Uns minuts de sofriment i la pau per sempre...
"Vine, Vine..."
No ho havien posat fàcil pels suïcides, però tampoc era impossible. Hipnotitzat per l'aigua el seu cos es vinclava cap al riu, quan de sobte el vol d'un ocell que va sortir del no res el va esglaiar.
Va reaccionar sobresaltat. Després d'uns minuts de titubeig, pensarós va retornar, poc a poc, a casa seva. Ben mirat encara era jove, el mon era ple de dones i d'oportunitats i qui sap si les dolorets que sentia eren fuit de la seva hipocondria.
Es donaria una altre oportunitat. Ben mirat, arribat el cas, havia formes més còmodes de suïcidar-se...

MENJAR AMB ELS ULLS

Ja ha passat Sant Valentí, una festa en que els excessos romàntics són molt adequats, però la nostra festa per celebrar l'amor és, segons la tradició, Sant Jordi, que ja s'acosta.
Preneu model, doncs, si us voleu lluir en les amanides o en els postres, d'aquests petits trucs que faran el menjar encara més apetitós... Entra pels ulls!

                                              Que vagi de gust!

                                                                                             ;-)