RELATS CONJUNTS: Enyorada Llibertat!

La nostra participació a RELATS CONJUNTS

Benvolguda Justícia, t'escric perquè et necessito. Vull ajudar a un país que fa molt de temps que m'anhela, fa més de tres-cents anys que lluita per tenir-me i en més d'una ocasió han estat a punt d'aconseguir-ho.  La seva és una lluita  pacífica, són gent valenta, però sensata i noble, que em desitgen de tot cor.  Tu de bon segur podries ajudar-nos. M'agradaria tant estar amb ells! S'ho mereixen.

                                                                          Llibertat

Estimada Llibertat, voldria ajudar-te a tu i a aquest poble valent i noble, però em tenen segrestada. Encara que et sembli impossible  lleis opaques i mesquines ha teixit una xarxa que em té presonera. Tot i amb els ulls tapats noto com decanten les meves balances en el seu profit, exculpant corruptes i empresonant innocents.  I tothom calla. També tenen presonera la Veritat que maquillen i disfressen a la seva conveniència. I ningú no se'n vol donar compte.
Jo també desitjo alliberar-me i poder ajudar-vos. Espero poder fer-ho aviat.

                                                                          Justícia

RELATS CONJUNTS: El succedani

La nostra aportació a Relats Conjunts.

A mi no m'agrada el salep, gens ni mica, fins i tot em fa fàstic la seva textura, que trobo llefiscosa i desagradable, però cada dia faig parada i fonda davant la botiga d'en Cahil. És un lloc de reunió on es comenten totes les xafarderies del barri i jo, que sóc tafanera, em distrec molt.

Diuen que les dones som xerraires, i és cert, però els homes potser ho són més. En Murat sap vida i miracles de tots el veïns i ho explica tot amb un luxe de detalls que penso que se'ls inventa, perquè hi ha coses que és impossible que les sàpiga, però ho diu tot amb molta gràcia i ens fa riure força.  Un altre del habituals és l'Abi, ell no és tan bocamoll com en Murat, però és molt saberut i llegit i sempre ens fa uns relats  d'històries interessants i instructives, que escoltem en absolut silenci.

Les dones escoltem més que xarrem, i si ho fem és entre nosaltres, coses intimes que no ens interessa que els homes escoltin: les picabaralles de l'Havva amb la seva nora, les petites variacions que fem de les receptes tradicionals, les vegades que el marit de la Belma ha arribat aquesta setmana una mica més alegre del que és convenient.

Així entre glop i glop del repulsiu salep m'assabento de les novetats i passo cada tarda una estona distreta. I així ho seguiré fent fins que m'instal·lin d'una remaleïda vegada la fibra òptica i pugui veure la televisió en condicions i  fer servir l'internet sense que se'm pengi l'ordinador cada dos per tres.

                                                                                                           ;-) 

RELATS CONJUNTS: Un viatge accidentat

La nostra aportació a Relats Conjunts.

Doncs aquí ens teniu, amb les oïdes tapades amb cera i remant com a desesperats per sortir del parany de les sirenes. I nostramo, l'Ulisses, lligat al pal major per no tirar-se de cap a mar i anar a l'illa on són elles, el que representa una mort segura. Ja veurem si en sortim d'aquest mal pas, perquè des que hem salpat de Troia no guanyem per ensurts.

A mi em sembla que l'Ulisses li agrada això d'anar a guerrejar i passar aventures, més que no quedar-se tranquil·lament  a Ítaca a cuidant-se dels seus assumptes. És el que tenen els herois, que no saben estar-se quietes. Ja hem direu si és normal el sidral que s'ha muntat perquè la bella Helena va deixar plantat a l'estaquirot de Menelau, que ja es veia  que no feia per ella, un tros de dona com l'Helena amb aquell tita-freda. No és estrany que fugis amb el Paris, un jove molt ben plantat -i dotat- pel que diuen. Deu anys de guerra, de patiments i milers de companys morts per un atac de banyes!

I ara un via crucis per tornar a casa, que dubto molt d'arribar-hi, a totes les illes que topem fem parada i fonda. Hem trobar de tot i res de bo: gegants, fetilleres i ara les sirenes.

Que Zeus ens agafi confessats!

                                                                                                   ;-)

RELATS CONJUNTS: Les aparences enganyen

*La nostra aportació a Relats Conjunts.

Sembla un angelet, amb el seu posat senzill i humil, vestida de dol rigorós, la careta entristida, els ulls plens de llàgrimes, qui endevinaria el ser abominable que porta a dins? Ningú imaginaria que ella es la "Dolça dama", la senyoreta de companyia que es guanya l'afecte de velletes de bona posició, amb la família lluny i que després, traint la confiança que en ella havien dipositat, moren misteriosament i misteriosament també desapareix ella amb tots els diners, joies i objectes valuosos. Ja en van tres. La segona era la meva mare.

Amb les ulleres i el bigoti no m'ha reconegut. Tot plegat només m'havia vist una vegada a la llum dels canelobres. La vigilo de prop, és astuta, no vull que se m'escapi. He aconseguit posar-la nerviosa amb la meva xerrameca. A la pròxima parada pujarà el sheriff i la detindrà, abans que el tren arribi a Albany on espera trobar el seu company i còmplice. Ell ja ha confessat.

Una noia tan llesta com ella hauria fet bé d'escoltar a les iaies. Quan la mare li deia que el seu fill era el famós detectiu Sherlok Marlowe, hauria d'haver mesurat amb qui s'enfrontava. 

                                                                                                    :-(




*Per misteris que a vegades passen a la xarxa la primera versió que vaig escriure pels Relats va desaparèixer. Aquesta la he tornat ha escriure el més semblant possible.  També van desaparèixer els comentaris de la M.Roser i d'en Xavier. Ho sento, no es culpa meva, que prou greu em sap.

RELATS CONJUNTS: Atracció fatal

La nostra aportació a Relats conjunts

Aquella hora màgica de la nit el riu tenia una llum encisadora, fascinant. L'atreia. Les llums onejaven fent camins sobre l'aigua absolutament negre. Semblava que s'esforçava en atraure la seva atenció, la seva mirada.
Abstret el seu pensament en les aigües del riu oblidava les angoixes que el torbaven:  el daltabaix d'un matrimoni al que havia arribat absolutament -absurdament- enamorat, el fracàs amb el fills, la traïció del seu soci, l'amic de l'ànima, que l'havia abocat a la misèria, uns dolors que el feien sospitar símptomes d'una malaltia important... Tot plegat una vida que no valia la pena viure. I el riu que rumorejava "Vine, vine..."
Semblava tan senzill. Un salt i s'acabava tot. Uns minuts de sofriment i la pau per sempre...
"Vine, Vine..."
No ho havien posat fàcil pels suïcides, però tampoc era impossible. Hipnotitzat per l'aigua el seu cos es vinclava cap al riu, quan de sobte el vol d'un ocell que va sortir del no res el va esglaiar.
Va reaccionar sobresaltat. Després d'uns minuts de titubeig, pensarós va retornar, poc a poc, a casa seva. Ben mirat encara era jove, el mon era ple de dones i d'oportunitats i qui sap si les dolorets que sentia eren fuit de la seva hipocondria.
Es donaria una altre oportunitat. Ben mirat, arribat el cas, havia formes més còmodes de suïcidar-se...

"RELATS CONJUNTS": El preu de ser originals

La nostra aportació a Relats Conjunts.

Penso, Heribert, que amb el dineral que t’han costat aquests vestits podríem haver trobat una disfressa més adequada.  De Bony and Clyde, per exemple. Còmodes de portar i per ballar, ideals. O, si volies una cosa més “artística” de Frida Kahlo i Diego Rivera, que la Frida portava uns vestits molt afavoridors i jo, morena com soc, amb una trena i una cella quedaria calcada. 

Però tu sempre vols ser original! Qui sabrà que anem de quadro de Van Eyck?  T’ho dic jo: ningú! I el pitjor és que és impossible ballar amb aquesta cua. A sobre a tu aquest barret et queda fatal. Estàs horrorós!  Em recordes un personatge de “Alícia al país de les meravelles”.

D’acord, ja ho sé,  la festa és a les nou i ja no hi ha temps per canviar res, però un altre any em preguntes a mi el que en penso o hi vas tot sol.

Ah, i mentre m'acabo de maquillar  porta a passejar el “Raspall” que deu estar neguitós, que del matí no ha sortit, pobret.

RELATS CONJUNTS: De tota la vida

La nostra aportació a Relats Conjunts:

Mira, Isidret, no dic pas que la mare no tingui raó quan vol que mengis verdureta i peix bullit, que són coses molt digestives i sanes, però a casa l’avia quan sopem de segon mengem ous ferrats, de tota la vida i així he criat al teu pare i mira com n’està de fort i valent, que sempre corre la marató fins a la meta. 

I crec que per un cap de setmana que et quedes amb nosaltres no et passarà res dolent per menjar ous ferrats, que l’oli que faig servir és el del poble -verge, verge del tot-  i els ous són acabats de pondre.  Jo els faig molt bons, cuitets al punt, que hi tinc la mà trencada. 

O sigui que porta el vi a la taula i digues-li a l’avi que llesqui el pa,  ja veuràs com et llepes els dits, que això és més sa i natural que aquestes porquerietes de “bollicaus” i “donus”  que t’he vist menjar per berenar.

Ah, demà provaràs el pa amb vi i sucre. Ja veuràs que n’és de bo! 

                                                                     

                                                                             ;-)

RELATS CONJUNTS: Blau nit

La nostra aportació a Relats Conjunts:

La nit no es presentava gens prometedora, entre els homes que bevien a la terrassa no hi havia cap client en potència.  Alguns ja els coneixia, eren els habituals. 

El pallasso blanc actuava al cabaret proper, on, abillat amb un barret punxegut explicava acudits pujats de to i es ficava amb el govern que estigues al poder amb força gràcia. Malgrat la seva feina era un home trist i rancuniós i solament mostrava tendresa per la seva gateta "Miolet" i a la seva parella, un tenor que també actuava al cabaret i que vestit d'uniforme amb entorxats i xarreteres cantava romances d'amor i cançons picardioses. Aquests no farien "gasto", no els hi agradaven les dones.

El bohemi de la boina també era un habitual. Passava molta estona bevent una única consumició, un pastis, que feia durar tota la nit. Parlava molt poc amb els seus companys de taula i dibuixava contínuament en una llibreta  apunts i esbossos per un futur quadre que el faria famós internacionalment. Tampoc no faria "gasto", no tenia peles.

El de la gorra ja la havia vist alguna vegada al bordell, era un fatxenda i li agradaven molt jovenetes. Com a client quedava descartat, no faria "gasto",  ella ja no era una nena, no era el seu tipus.

I l'atractiu cavaller que prenia una copa anava acompanyat... Llàstima, perquè semblava que la mirava  amb interès. Quan ja donava la nit per perduda "l'atractiu cavaller", amb l'aquiescència de la dama  li va fer una senyal i, molt educadament, va demanar-li que els acompanyes. Li va retirar la cadira per convidar-la a seure i li deia "mademoiselle". La vetllada prenia un gir sorprenen.

 Era una parella en busca de noves experiencies? Un escriptor que volia saber les vivencies d'una dona de la nit per fer-ne una novel·la? Un pintor que buscava una dona de món per retratar-la? Dos sàdics assassins que l'havien escollit com a víctima per matar-la i esquarterar-la?   Va demanar un Pernod. Aviat ho sabria.

RELATS CONJUNTS: Malsons a Gràcia

La nostra aportació a Relats Conjunts:

Els malsons de la Natàlia es repetien nit rera nit. Sempre era el mateix: un rectangle de ciment completament esquitxat de colomassa.  I de fons el parrupeig de coloms que anava pujant d'intensitat fins a fer-se insuportable. Llavors es sentia la veu d'en Quimet:
-Colometa!
I ella es despertava, però el malson continuava encara...