Celebrar el Centenari d'un poeta és un homenatge merescut. Si el poeta- la poetessa- encara és entre nosaltres és un privilegi. Joana Raspall amb la seva poesia dolça i amable, pensada pels nens potser, però que agrada als grans, ja que ens aporta una visió tendre i positiva de les coses, de la vida.
Prendré un bon grapat
de la neu més blanca
i la guardaré
dintre d’una capsa.
Quan vingui l’estiu,
que fa calorassa,
la neu em podrà
refrescar la cara!
El meu amic diu
que la neu no es guarda,
que sols trobaré
de la neu més blanca
i la guardaré
dintre d’una capsa.
Quan vingui l’estiu,
que fa calorassa,
la neu em podrà
refrescar la cara!
El meu amic diu
que la neu no es guarda,
que sols trobaré
la capsa mullada.
Això no m’ho crec!
Ves, com s’ho faria!
Tancant bé la capsa,
com s’escaparia?
Això no m’ho crec!
Ves, com s’ho faria!
Tancant bé la capsa,
com s’escaparia?
Joana Raspall
Innocència, tendresa i poesia a parts iguals.
ResponEliminaGenial, Joana Raspall
Genial!!!
EliminaMolt bo!...Un petó!
ResponEliminaÉs un poema tan bufó! :D
EliminaM'agraden molt els poemes de la Joana, són innocents i tendres...El divendres vaig anar a la inauguració del centenari i vaig parlar amb ella. És tot un goig arribar a la seva edat i estar com una rosa...
ResponEliminaPetonets
A mi també m'agraden molt! Sempre em fan somriure, alguns, però, fan pensar.
EliminaI dius que està com una rosa? Aquesta dona és prodigiosa!
Petonets
M'encanta
ResponEliminaUn poema deliciós.
Elimina