Grans Poetes : MONTSERRAT ABELLÓ

Montserrat Abelló ha aprés a dir que no.  Algunes encara no en sabem.

APRENC A DIR QUE NO

 Amollo en la nit

la veu amarga o

la veu esperançada.

I aprenc a dir que NO.

Que ja no és temps de plorar

ni de lamentar-se, ni tampoc

el de cercar excuses fàcils.

I aprenc a dir que NO.

                                                                                 M. Abelló

Grans Poetes entre nosaltres: "DESENES DE MIRATGES" de Montserrat Abelló

 Montserrat Abelló, una gran poetessa,  una veu femenina i rebel,  amb la seva poesia acurada i compromesa. 

Desenes de miratges,
cercles i més cercles,
aigua que gira vertiginosa,
sempre engolida.

Al mig, la força
d'una mirada que juga
amb la dolçor de la pell
i busca l'arrel
fonda de l'aigua.

El que tinc és
un llapis a la mà
un paper estès davant meu,
i el desig d'escriure
noms plens de tendresa.

El color és el blau:
blau fosc de la tarda, atzur
del mar a migdia, blau
-blau cel del cel- i el blau
cendrós de l'oblit.

Jo no ho voldria
i busco
el roig de la sang
pell endins. 

     Montserrat Abelló

     "L'arrel de l'aigua"

 

Grans Poetes entre nosaltres: "FOC A LES MANS" Montserrat Abelló

Com sempre, ella troba la paraula justa, la metàfora escaient en els seus colpidors poemes.

Foc a les mans avui
que núvols alts anuncien
una tardor plujosa
i el viure se'ns fa estrany
enmig d'aquesta falsa
placidesa.

La vida hi crema sotmesa
a una roda que gira.
L'eix clavat endins
ganivet que enfondeix
la ferida. La sang
hi brolla calenta.
El moviment del seu fluir
un pèndol que retorna sempre
al mateix lloc d'origen.

Així caminem per l'esfera
de l'inconscient vivíssim
(i els anys se'ns fan
lleugers). Em pesa tanta
mort, no pas la meva.

Montserrat Abelló
“Foc a les mans”