refia't-en del Google!
Malgrat tot acabaràs pesant la fruita, ja ho veuràs!
;·)
Vull compartir el que em passa pel cap amb qui ho vulgui llegir. Al cap hi tinc poemes, relats, records...el que va sorgint. Agrairé les vostres visites. Em fan molt feliç
dilluns, 26 de gener del 2015
TRADUTTORE TRADITORE...
dijous, 22 de gener del 2015
INSULTS NOSTRATS
Els catalans evitarem d'insultar a la gent que s'ho mereix dient soplagaitas, mameluco, cenutrio, garrulo i altres barbarismes. Aquí teniu un ampli repertori de insults molt més nostrats.
Trieu i remeneu!!!
Segur que encara en sabeu algun més!
En Xavier troba a faltar "Carallot", és veritat, jo també.
La Carme fa tres aportacions:
Tros de quòniam!!!
Tros d'ase!!
Totxo!
La Cantireta amplia encara més el repertori:
Vegeu: http://www.elxitxarelo.cat/
:·)
divendres, 16 de gener del 2015
RELATS CONJUNTS: Hip, Hip, Hurra!
La nostra col·laboració a RELATS CONJUNTS
El dia del casament de la mare va ser un dia trist per a mi. Encara no feia dos anys que havia mort el pare i jo no entenia que l'hagués oblidat i estimés un altre home. Però ella estava absolutament enamorada, tant, que per complaure'l es va voler casar de blanc, cosa absolutament inapropiada per una vídua, com deia l'avia. De fet l'avia no solament estava en contra del color del vestit, sinó del casament mateix. Vaig sentir que li deia a la mare que el senyor Rohde era un home de mala reputació. Però ella va contestar-li-Ets una vella amargada i no vull acabar com tu. Sempre escoltant les xafarderies que diuen les veïnes!A mi l'avia no em semblava vella ni amargada...Al casament va assistir-hi poca gent, ningú de la nostra curta família, a excepció de l'avia, uns quants coneguts, el meu professor i la seva esposa i un grup d'amics del nuvi. Després de brindar per la nova parella la gent va anar marxant, només van quedar fent gresca i mig embriacs els amics del senyor Rohde.Des de aquell dia vaig procurar adaptar-me a la nova situació. El nou marit de la mare era amable amb mi i ella semblava feliç.Fins que una nit em va despertar el senyor Rohde i, acariciant-me els cabells em deia baixet que volia que fóssim amics, que ell m'estimava molt i que vindria cada nit a explicar-me uns contes meravellosos que segur que m'agradarien. El pare també m'acariciava els cabells, vaig pensar que mai seria igual, però que era bonic per part d'ell que es volgués fer estimar.Venia sovint s'estirava al meu costat i cada vegada les carícies que em feia eren menys paternals. Li vaig explicar a la mare, perquè jo no ho entenia, però ella em va clavar una bufetada que em va fer trontollar i mirant-me amb odi em va dir-Mentidera, aniràs al infern per mentidera!Després d'això em vaig sentir molt sola. A qui més li podia dir? Em feia vergonya. I si tampoc em creien? Vaig pensar d'escriure a l'avia, però la mamà llegia totes les cartes que li enviava.Però el dia del meu aniversari va aparèixer la iaia, sense avisar a ningú, sense que l'hagessin convidat. Vaig veure el cel obert, ella m'escoltaria i potser fins i tot em creuria. Però la mare sempre estava pel mig impedint les meves confidències. Tindria que anar-hi de nit...Mentre dinàvem la mare va dir-La nena té malsons, avui dormiré amb ella perquè es tranquil·litziI em vaig veure perduda.Durant el sopar la mare estava especialment nerviosa. L'avia va dir que prepararia una tassa d'herbes per acompanyar el pastis que havia portar, que la relaxarien i a tots ens anirien bé. Ella hi entenia molt d'herbes, en tenia per guarir totes les molèsties.Després de la deliciosa infusió la mama va començar a fer capcinades i el senyor Rohde badallava dissimuladament. L'avia també semblava tenir son. Vam decidir que era hora d'anar a dormir.Quan senti que es tancava la porta de la cambra on dormia parella vaig pensar que era el moment de fugir, abans que vingues la mare, però em vaig quedar glaçada en sentir unes petjades i que la porta s'obria. Com un àngel va aparèixer la iaia, em va agafar de la mà i sense dir un mot em va portar a la seva habitació i em va abraçar, fort, però amb molta tendresa. No vaig tenir que parlar gaire, enseguida em va entendre.-Pobreta, no pateixis més, la iaia ho arreglara. Descansa, àngel meu.
Aquella va ser la primera nit en molt temps que vaig dormir tranquil·la.
L'endemà quan vaig baixar l'avia ja estava a punt. El cotxe ens esperava. La mare no va aparèixer, la vaig veure a la finestra mirant-nos marxar, no sé si entristida de perdre una filla o contenta de veure com s'allunyava una rival, tan encegada estava.Des de aleshores visc amb la iaia. Alguna vegada la mare volgut veure'm però jo, quan sé que ella ve me'n vaig al bosc i no torno fins que ha marxat.A passat molt temps ja, ara festejo amb l'Hubert, el fill del metge, ens estimem i és molt tendre amb mi. Però quan a vegades em bessa amb massa apassionament o les seves carícies són més agosarades del que és habitual, sento un ressort que es dispara dintre meu i que em bloqueja. Li tinc que dir a l'avia, a veure si sap d'alguna herba que ho curi això...
Etiquetes de comentaris:
Relats conjunts
dimarts, 13 de gener del 2015
NINES INQUIETANTS
o a mi m'ho semblen, aquestes nines antigues em donen un mal rotllo...
Demà inaugure'm una exposició de dibuixos d'aquestes nines de Montserrat Sorribes, i recitarem poemes.
Ens agradaria molt que vinguéssiu!
Demà inaugure'm una exposició de dibuixos d'aquestes nines de Montserrat Sorribes, i recitarem poemes.
Nina dels
meus malsons
amb els ull
esbatanats
I les
ulleres morades,
la boca, gota de sang
quallada.
Per no veure el teu esguard
que fa basarda
vaig deixar-te dalt les golfes
amagada
i en arribar Sant Joan
et vaig llençar
a les flames.
a les flames.
Però encara
et veig sovint
en el fons del mirall o
al vidre
de la finestra
espiant-me.
I m’esglaies
Glòria
Ens agradaria molt que vinguéssiu!
Etiquetes de comentaris:
coses del barri,
Poesia: Glòria Bosch i Morera,
recitals
dimecres, 7 de gener del 2015
JA COMENCEN...
Subscriure's a:
Missatges (Atom)