EL POEMA de Narcís Comadira

Encetem la Primavera amb el dia dedicat a la Poesia. Avui un poema molt breu i molt encertat del poeta de Girona.

Passen paraules com núvols 

pel cel blanc del pensament.

Un vent tossut les agrupa 

i en fa un text de borra,

gris.

Només quan porta prou càrrega.

neix el poema:

un llampec.

              N. Comadira

" ESCARABAT " de Narcís Comadira

Germans que s'ataquen acarnissadament, germans nostres...

Lents, lluents,

per les coves més fosques

que ells mateixos excaven,

fan camí consirosos.

Senten l'altra presència?

Altres èlitres durs?

Dubten, retrocedeixen,

tots amb el seu fardell. 

De cop,

hi ha un refrec instintiu.

Goig o dolor? S'ataquen

acarnissadament,

llancen sucs verinosos.

Una dansa macabra

de taüts xarolats.

Hi ha qui perd i qui guanya. 

Tu mira-te'ls: recorda

que també et són germans. 

                   N. Comadira

GRANS POETES ENTRE NOSALTRES: "J O" de Narcís Comadira

Un bon veí, el veí de dalt, ens recorda que avui fa 70 anys un POETA, amb majúscules. Ho celebrem compartint aquest sonet, que és una confessió i una autobiografia.

PER MOLTS ANYS, POETA!

          

Sóc mascle i gironí. Mitja estatura.
Cabell castany, ullets de marrec trist.
Romàntic una mica, cosa dura
en el temps que vivim. Prou ho tinc vist. 

 
Mozart més que cap altre m’entabana,
i, en versos catalans, Josep Carner.
Crec en l’amor, la taula quan tinc gana,
els plaers de la carn, que em moriré. 
 
I si a estones em vaga de fer versos
i confegeixo quatre mots dispersos,
no ho faig pensant en un darrer sentit, 
 
que no vull fer carrera de poeta.
Ai las! Lletraferit de l’A a la Z
en llengua fosca i en país petit!


                  Narcís Comadira
                    "El verd jardí"


I a demés pinta!
Pintura N. Comadira