Passen paraules com núvols
pel cel blanc del pensament.
Un vent tossut les agrupa
i en fa un text de borra,
gris.
Només quan porta prou càrrega.
neix el poema:
un llampec.
N. Comadira
Vull compartir el que em passa pel cap amb qui ho vulgui llegir. Al cap hi tinc poemes, relats, records...el que va sorgint. Agrairé les vostres visites. Em fan molt feliç