Com cada any vivim amb il·lusió aquesta data, però cada fi d'any que acumulem a la nostra vida ens convida a fer inventari... i això fa respecte, sincerament.
S'acaba l'any!
I en començarem un de nou amb alegria
sense saber realment el que ens espera
i, en el fons, la incertesa en fa basarda…
Serà bo o dolent? Potser la data darrera,
qui sap el que aquest any ens guarda?
Però l'u de gener estrenarem nou calendari
i nosaltres seguirem amb aquest pervers afany
de quadricular tots els dies, de tancar-los
en minúsculs cubicles, de numerar-los
ordenant-los per a després refer-los en mesos
setmanes, dies, hores, minuts, segons...
Com si el temps es pogués atrapar en una casella!
com si el temps no ens fugís de les mans, lliure.
Veiem el temps com el riu que flueix,
sempre igual, sempre diferent, camí del mar,
com la vida, que entre els dits s'escola.
El sentim com el vent que passa de pressa,
fugiser, més no és així, el temps no vola
es mou en cercles sobre si mateix
monòton, persistent, constant
per més que l'home en estúpid afany
vulgui atrapar-lo, el temps no passa,
no ens enganyem.
Els que passem som nosaltres...
glòria
... i poemes a part
US DESITJO UN 2022 M-E-R-A-V-E-L-L-O-S
