Que a Barcelona desapareixen coses ja és ben sabut i més ara. Vas a buscar el cotxe i ja no el trobes, puges al metro i en baixar t’ha desaparegut el mòbil, la cartera, el paquet que duies o la polsera d’or. Hi ha lladres molt fins i altres que no ho són tant.
El diari deia fa pocs dies que un 90% de lladres que roben amb violència –amb violència, si, dels que fan mal- estan al carrer, disposats a seguir delinquint, a ferir a la gent, sabent que la “justícia” els deixarà en llibertat, això ho deia la policia que els havia detingut inútilment. Kafkià. Quina impotència, quina sensació d’indefensió!
Que desapareix-hi una font ja és més estrany, però, senyores i senyors, això també passa a Barcelona. M’explico.
L’any 1872 el filantrop i col·leccionista d’art anglès Charles Wallace resident a París impressionat per la sequera que patia París durant la guerra Franco-Prussiana del 1870 va encarregar a l’escultor francès Charles Auguste Lebourg una font que simbolitzés la pau entre els pobles i en va fer centenars que nomenades per tothom Fonts Wallace va repartir pels carrers per abastir els parisencs de l’aigua que necessitaven i que es va convertir en un dels símbols de la ciutat.
A Barcelona en va regalar 12 amb motiu de l’Exposició Universal de 1888, de les que només se’n conserven 3, una a la seu d’Aigües de Barcelona, l’altra a la Rambla Santa Mònica, uns metres més amunt de l’entrada del Museu de Cera i la darrera a la cruïlla de la Gran Via i Passeig de Gràcia, davant del cinema Comèdia. Aquesta última ja no hi és, s’ha fet fonedissa. No he llegit res al diari ni he sentit per televisió cap explicació que justifiqui l’absència de la font.
Però la font no hi és, han eixamplat la vorera del Passeig de Gràcia i la font ha desaparegut. On anat a parar? L’han traslladat a un lloc poc concorregut perquè menys gent la pugui admirar, l’estan restaurant, l’han guardat a un magatzem de l’Ajuntament, com un trasto vell o decora el jardí d’algun personatge important?
Agrairia si algú en sap el misteri ens ho aclareixi, perdre una font qualsevol ja és prou greu i lamentable, però una com la Wallace no té perdó, perquè no tant sols és una font singular que embelleix la ciutat amb les seva estètica i que ofereix aigua a assedegat, és part de la nostra història, un monument irreemplaçable que ha desaparegut sense que ningú ens ho expliqui. (*)
-?-
* La font ha reaparegut "degudament" restaurada. L'han pintat .d'un verd llampant i cridaner que, en la meva opinió, la fa lletja i vulgar. Que us en sembla?
