diumenge, 26 de juny de 2011

EL CORB, LA GUINEU I EL FORMATGE - Faula actualitzada

 


Estava el corb que ni s'ho creia.  Quina sort  havia tingut!   Havia pispat un formatget olorós i tendre de l'ampit d'una finestra. No tots els dies anava tan bé la rapinya!

A la branca del roure estava rumiant on deixar el formatge per poder-lo menjar tranquil·lament, sense que ningú el destorbés. La guineu, al peu de l'arbre, se'l mirava envejosa i se li feia la boca aigua de pensar el gust deliciós que tindria, si l'olor ja era tan bona. Ho havia d'intentar...

-Amic corb, ets l'ocell mes formós que m'he tirat a la cara. Quines plomes tan boniques, semblen de banús. Quin tornassol fan amb la llum!. Ni punt de comparació amb les merles. I les garses fan riure al costat teu. I el ulls... quin ulls mes vius i espavilats que tens. Segur que totes les femelles van boges darrera teu.

El corb que era presumit, s'estarrufava amb tants afalacs i ja quasi ni pesava en el que tenia al bec.

-Ets els rei del ocells, segur. Si la teva veu es tan harmoniosa com el teu plomatge ets el rei dels ocells i jo ho proclamaré por tot els boscos i les praderies.

El corb molt vanitós ell, ja no va poder resistir més.

-Grag!- a la primera grallada, li va caure del bec el formatge deliciós i la guineu li va pispar i va tocar el dos ràpidament després d'etzibar-li:

-Au, atipa't dels afalacs, babau, mentre jo em menjo el formatge.

La " Moraleja" diu: Quien oye aduladores nunca espere otro premioFIN

Aquí s'acaba la faula de Samaniego.
En aquells temps potser ser cregut i petulant era un defecte a corregir. Avui no ho deu ser. I ara ve l'actualització de la historia:

El corb va quedar ben fumut. I molt empipat. Va començar a rumiar com es podia venjar de la guineu. Descartat presentar denuncies, ni reclamar al sindicat, dons ja tenia fama de pretensiós i només faltaria que es divulgues la jugada de la guineu, a sobre se'n riurien d'ell.
De sobte ho va veure clar. La guineu, (la "vulpes vulpes”) tothom ho sap, és una “zorra”...

Es va presentar a un programa de TV, d'aquells del cor, i va a començar a esbombar totes les gestes amatòries de la guineu, que no eren poques i a sobre verídiques. El que arriba a veure un corb en els seus vols erràtics!. No sempre es troben aliments, però xafarderies n'hi ha un munt.

El corb es va convertir en un tertulià molt sol·licitat, rivalitzava amb popularitat amb la Caramele, una colobra de llengua viperina i amb el Kiko Matarile un voltor molt carronyer, i des d'aleshores es va poder comprar tants formatges com li venien de gust.

A la guineu tampoc l'hi va anar gens malament, també la demanaven per sortir a la televisió a desmentir o justificar el que explicaven d'ella. I com que era astuta de mena es va fer molt popular i era portada del “Lecturas del Bosque” i del “Interbosc”, en una postura molt seductora.
Va arribar a avorrir el formatge.

Aquí no hi ha “moraleja”. Ni “moralina”. Aquí el que te mes morro es el que es queda el formatge.

Cap comentari:

Publica un comentari

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...