PESSEBRE ATÍPIC

La versió poc ortodoxa del pessebre que els meus nets han muntat, tot i que van a una escola religiosa.

Els pastors estan astorats, no sé si de trobar-se una família de tions  o de veure al caganer a dalt de l'establia. 

Ai, mainada, quin poc respecte a les tradicions!

Encara que s'ha de reconèixer que fa gràcia, oi?

                                                                              :D

SABOR INDESCRITIBLE

Ni "Sangre de Toro" ni "Pata Negra"....aquestes festes delecteu-vos amb  ¡COJÓN DE GATO!

un sabor  I-N-D-E-S-C-R-I-P-T-I-B-L-E.

Tots els veterinaris el recomanen. 
                        I també "Perro Verde" i "Palomo Cojo"...

:)

(Però qui dimoni tria els noms dels vins???)

                                                                                *

BON NADAL!

Encara que els temps no siguin fàcils...

 

amb il·lusió i creativitat és pot tenir un home de neu... encara que no nevi.

Perquè proposant-s'ho es pot arribar a aconseguir el més difícil.                                  

                                              

RELATS CONJUNTS: Ruslavery

La nostra aportació a Relats Conjunts.

L'havien encasellat, sens dubte. Només li arribaven encàrrecs per pintar escenes monumentals amb gran quantitat de barbuts amb bigarrats vestuaris. Una feinada!

Buscava els models entre els perdularis que trobava pels barris més humils i li costava déu i ajuda fer-los estar quiets. El mateix barbut li servia per cinc o sis figures de l'escena canviant una mica la barba o el turbant del cap. Els pagava amb gots de vi.  Després estaven tots els detalls dels vestits i els accessoris, que també li donaven molt de treball. Pintar un quadro d'aquestes característiques no era cap fotesa!  Però tots els encàrrecs que rebia anaven del mateix pal: Camperol donant la terra al seu amo, Temps conflictius, Tracta d'esclaus... 

Ningú li demanava escenes domèstiques, ni nenes a la font omplint el cantiret o una parella festejant al prat. Sempre els maleïts barbuts!

L'única vegada que es va presentar l'ocasió de canviar de registre li va ser impossible d'acceptar. Li van encarregar una escena d'un harem, amb un munt d'odalisques, però estava embrancat en el maleït "Tracta d'esclaus"...i va tenir que refusar l'encàrrec. 

Finalment va saber que l'harem el pintaria un tal Rosati. 

Ell seguiria amb les escenes monumentals amb barbuts. Sense ni una dona. Ni vestida!

                                                                                    :(

QUAN ESTEM JUNTS

Un poema de "Bosc de Paraules" que parla del amor i del desig.

M'agrada, quan estem junts,

posar la galta al teu pit

i sentir el batec del cor,

que, tu m'ho dius, glateix per mi.

M'agrada, quan estem junts

i la nit es va ajocant

enredada entre els teus braços

sentir-me la teva carn.

M'agrada, quan estem junts,

llavi al llavi, pell amb pell,

fins saber que és el mateix

l'aire que respirem.

Per sempre.

Amén.

             Glòria

BEN FET, EMMA!

Possiblement ja l'heu vist, però com que em sembla força bo, el comparteixo.

 Coi d'home, quin torrepebrots...

El paper no és fàcil de substituir, ja ho diu La Trinca!

PER UNANIMITAT!

" OH, AMOR MEU..."

La Maria dels Àngels Carreras, ens envia aquest poema per compartir i anuncia la presentació d'un segon llibre de poesies. Us mantindrem informats per si hi voleu assistir.

   A  Pitu i Ton o Ton i Pitu                                  

Oh, com t’estimo amor meu!

Un jorn i un altre jorn.

Oh, amor meu!

Quant fa que no ens diem t’estimo...

Oh, com t’estimo!

Amb el teu profund amor

m’acarones en silenci.

Oh, amor meu!

Et pintaré

amb l’ombra del teu propi cos.

Oh, amor meu!

Et pintaré amb l’escuma blanca

d’onades ondulades.

Oh, amor meu!

Aquest amor no es fondrà mai

perquè és més fort que el temps.

I al capvespre,

clavarem les nostres paraules

sota la sorra

        fins que germinin.       

                M. Àngels Carreras  

EL SENYOR DE LA MOSCA

Si n'hi ha de tècniques per pintar!  La nostre estimada Carme, del blog Col·lecció de Moments tot sovint ens en descobreix de noves. També hi ha gran quantitat d'estils...

Veieu-ne uns quants:

Segur que ja l'heu vist abans, però jo trobo tan graciosa aquesta làmina que no he pogut resistir la temptació de compartir-la!

                                                                :D 

ESPRIU, RAIMON i LA TRINCA!

L'altra dia sortia en Mainat per la tele,  en  "El convidat", i en van venir a la memòria les bones estones que molts de nosaltres devem a La Trinca.  

Aprofito, doncs, que es celebra el Centenari d'Espriu i que en Raimon canta molt bé aquest irònic poema, sempre ben acompanyat per les Germanes Sister, en que el autor té molt present els recents bombardejos atòmics: I BEG YOU PERDON , per compartir Espriu, Raimon i Trinca amb vosaltres.

A mi sempre em fan riure! 

Tot i que la lletra del poema és com per fer-nos pensar...
            
                                                     :o