Passen paraules com núvols
pel cel blanc del pensament.
Un vent tossut les agrupa
i en fa un text de borra,
gris.
Només quan porta prou càrrega.
neix el poema:
un llampec.
N. Comadira
Vull compartir el que em passa pel cap amb qui ho vulgui llegir. Al cap hi tinc poemes, relats, records...el que va sorgint. Agrairé les vostres visites. Em fan molt feliç
Un so musical embolcalla el nom: Muriel
podria haver estat el nom d'una deessa.
La filla d'uns déus, de l'Olimp
o de qualsevol mitologia.
Caldria esbrinar-ho.
Primerament,cerco en el diccionari
de Mitologia grega i romana.
No hi diu res; tot seguit en el de Símbols.
El nom segueix sense aparèixer.
Potser a l'Enciclopèdia. Tampoc.
En el Diccionari de la LLengua Catalana
ni al de Castellà, res de res.
No hi ha sort.
A la lleixa veig un llibret petit:
Diccionari dels noms de noia.
Obro les pàgines.
A la lletra M hi figura el nom:
Muriel
Origen: Irlandès.
Segurament de muirgheal,
"brillant com la mar".
Mai, mai...un nom
ha escaigut tan bé,
Muriel.
J.López Badenas