divendres, 27 de març del 2015

"VERSOS ALS LLENÇOLS" Nou guardó per l'Eva

A la meva filla Eva -l'artistassa- l'hi han guardonat una poesia al Certamen Poètic de Calella. El vull compartir amb tots vosaltres, per presumir de filla i perquè el trobo preciós.




Aquest glatir de la vida
que pot semblar el meu cor
no és més que una primavera
que s'ha instal·lat als llençols

Ja m'ho deia a mi la pell
quan m'hi creixien gladiols:
 em caminaven pels dits
I m'arrelaven al cos

La primavera, altre cop

M'he somiat amb la pell nua
i amb els pètals de les flors
brollant de sota el coixí
on  amagava els teus mots

M'he llevat plena de nit
i he ensopegat amb el sol
encara duia a les mans
el poema amb la teva olor

Voldria tant que tinguessis
un color d'ulls, també un  nom
si fossis una pupil·la
on sembrar i collir conhort

Aquest amor fet a mida
que invento dins el bressol
a mida d'uns braços buits
com una heura sense el tronc

No puc amagar el poema
que em creix mentre tothom dorm
te'l podria dedicar
si al menys sabés el teu nom

I no seríem més somni
si fossis carn, també os
però no ets més que primavera,
la primavera, altre cop



                                Eva Moreno Bosch
                                                              Premi Maria Cardona 2015



dimarts, 24 de març del 2015

LES AMIGUES: La Carme, la cuina i jo



Amb la Carmeta fa anys que ens coneixem, ens estimem, tenim molt bona relació i ens avenim força, però ara que hem conviscut uns dies m'adono que en una cosa som diametralment oposades. Aquesta cosa és la cuina. 

Ella és la versió actualitzada de "Carmencita la buena cocinera", li agrada anar a comprar i triar amb cura pebrots i tomàquets, sap on la carn és de més qualitat i el peix més fresc. Li encanta potxar la ceba, ratllar el tomàquet, fer sofregits i samfaines o mandonguilles delicioses. Jo, procuro entrar a la cuina el menys possible. M'agrada menjar i crec que menjo bé: amanides, llegum cuita, planxa i vapor. Si em ve de gust algun plat més elaborat a la parada dels llegums venen unes galtes boníssimes i uns peus de porc per llepar-se el dits. 

Ella no ho acaba d'entendre i li ho explico:
Anys enrere m'agradava molt cuinar, ho recordo com una cosa molt llunyana: col·leccionava receptes, visitava el mercat com qui va a una exposició, experimentava amb nous ingredients... Però després de gairebé quaranta  anys de guisar quatre plats al dia, que fan un total aproximat de 58.400 plats -que són forces- per 2 o 8 persones, amb la dificultat afegida de haver-me de cenyir-me a un pressupost molt ajustat, la preocupació de que els menús fossin variats i sans, les diferents dietes que al llarg del anys s'han hagut de fer i la manca de temps quan treballava, van aconseguir que una cosa que m'agradava, i cal afegir que feia força bé - els meus gendres sempre repetien- l'arribés a avorrir. Perquè després venia endreçar la cuina, que vaig trigar molt a tenir rentavaixelles!   Ara que visc sola cuino el mínim, cuinar per mi  és una obligació i una pèrdua de temps.

A ella la distreu i  la relaxa, diu que com que treballava i no ho podia fer era una assignatura que tenia pendent. Doncs jo en aquesta assignatura ja m'hi he graduat. I diria que amb nota.


                                                                                                            ;-)

dissabte, 21 de març del 2015

"AMB LA PLUJA" de Feliu Formosa

Avui,   Dia de la Poesia,   compartim  un poema de  Feliu Formosa,  un dels autors contemporanis  que  més  m'agraden.






                                                                                                                                                                                                                             Oyendo  la lluvia
                                                                                                                  te escribo.
                                                                                                                 Juan Ramón Jiménez


Amb pluja i
silenci
t'escric.

Amb sol i
paraules
et faig.

Recobro en
tu totes
les nits.

Voldria
buidar-me
de tu

per tal de
tornar-me'n
a omplir.

I sé que
així ho faig
quan et tinc,

i així ho
torno a fer
quan em tens

Amb pluja i
paraules
et faig.

Amb sol i
silenci
t'escric.



             F. Formosa



BON DIA, POESIA

                                                   :-)

dilluns, 16 de març del 2015

RELATS CONJUNTS: La petita obrera

La nostra col·laboració a Relats Conjunts



He posat el quadre damunt la xemeneia,  m'agrada mirar-lo i recordar. A ningú he dit que jo sóc la model. No me n'amago, però tampoc vull explicar la meva vida a segons qui.
De ben menuda ja em va tocar anar a treballar a la fàbrica, una feina dura, pesada, però una s'hi acostuma ben aviat quan s'ha passat gana. Ben mirat a casa treballava encara més, tants germans i la mare i el pare fora tot el dia. Tenia bones mans i la feina no em desagradava, als catorze anys ja em van posar al teler, teixir m'agradava. 

Per aquella època  vaig fer el canvi i van començar els problemes.  A mesura que es desvelava la meva feminitat els homes em miraven diferent. Jo sempre he estat bonica, encara ho sóc, malgrat l'edat que tinc. Penso que és per això que el senyor Planella, el pintor, em va triar de model. Pèl-roja, amb uns ulls grans i verds i la pell tan blanca resultava atractiva a tots els companys i encarregats. Ara, amb uns pits incipients i uns malucs més arrodonits els tornava bojos. Vaig tenir que parar els peus a més d'un. Algunes dones em miraven malament, unes amb enveja, altres amb odi.
Jo, alegre, però alhora molt formaleta feia la meva feina i del treball cap a casa a ajudar la mare. No estava per festejos ni per pretendents.

Fins que vaig conèixer a monsieur Reyers, un enginyer belga que es va encapritxar de mi. Em va oferir feina de donzella a casa seva i jo vaig acceptar. Els pares no ho veien clar, però el sou que em donaria els va aclarir els dubtes.
Mr. Reyers ha estat l'home més important de la meva vida. Un cop al seu servei ell va esdevenir un Pigmalió per a mi, em va ensenyar a llegir, a escriure, a pensar. Tot. Durant dos anys vaig ser la seva donzella, després vaig deixar de ser donzella. I quan ell va anar a treballar a Paris vam marxar junts.

Us escandalitzeu? No és més escandalós que dos germans meus morissin consumits de misèria i tisi? O els abusos dels encarregats envers  les obreres? O que quan no rendies el suficient, per edat o malaltia, et posessin al carrer i ja t'espavilaràs? Era una època que els matrimonis es feien per conveniència, i això no és escandalós, no és  una forma de prostituir-se legalment?
Mr. Reyers va ser com un pare per mi, fins que va esdevenir el meu amant, sempre junts fins a la seva mort. Després ha hagut altres homes a la meva vida però a tots els he estimat i puc assegurar que a tots els he fet feliços. 

El quadre, que vaig aconseguir en una subhasta, em porta records...  

                                                                    :-?


dissabte, 14 de març del 2015

EM RECORDES?

Si, home, fes memòria!



No sé si aquesta prova pretén que entenem com se sent una persona malalta d'Alzheimer, per conscienciar-nos  o si té algun altre objectiu. Però és una manera molt directa i diferent de fer-ho.

Servirà per alguna cosa?  

                                                                             :-(

dilluns, 9 de març del 2015

EXUBERÀNCIES A LES RAMBLES

Passejant per la Rambla és troben coses ben curioses. A més del balcó del Museu de l'Erotisme, després de pebrot fàl·lic i la flor vulvosa, ara l'hort és pot alegrar amb aquest be de déu de cebes.  Diuen que no piquen.




Em costa creure, però, que les cebes surtin d'aquesta mena de manera, tan rosades i turgents, penso que seran més semblades a les petites que estan encerclades al costat.

Per acabar d'arrodonir la compra podeu adquirir les sensuals flors del bes.



 Us quedarà un hort/jardí ben original i divertit.

                                                                                                                    ;-)

divendres, 6 de març del 2015

ENDEVINALLA i ACUDIT


S'acosta el dia de la dona. Us proposo una endevinalla:



TOT CRONOMETRAT

      S'alça la primera i quan s' arreglat,
     vesteix la mainada, prepara esmorzars,
     porta els nens a escola
     i va a treballar.

                             Ara es secretaria, seria i eficient,
        o potser empresària o una dependenta
                             que amb molta paciència
                             atén als clients.

                              Mes tard “reina” a casa:
                              la mà dreta endreça, l'altra treu la pols,
                              omple la banyera, vigila els fogons. 
                              I els nens que no paren, 
                              doncs no tenen son

                                           Quan la nit arriba 
                                          -prodigi constant-
                                           en un instant màgic
                                           aquest ésser magnific
                                           transmuta en AMANT.


QUI ÉS??????????????????????
        ...es tan evident, que tots ho sabem.
        Seria gran cosa si un dia dubtem!
                                                                                                                                                        Glòria

*   *   *

                                                      
I el acudit: un Forges

                      Un bon dia a tothom!

                                                      :-)

Ah! penseu que diumenge també es celebra a La Bordeta la festa de Sant Medir. 
                         Caramels a dojo pels més llaminers!

                                                                                               


dimecres, 4 de març del 2015

OH, QUE BONIC!

Mai he viscut una cosa tan bonica en uns grans magatzems!



És que hi vaig poc o és que només ho fan al estranger???

Vosaltres us heu trobat amb coses semblades???  

                                         Va, expliqueu!

                                                                                                   :-0


Ens ho han explicat en Xavier i l'Ignasi:

                               Pirates a Les Arenes!!!


diumenge, 1 de març del 2015

"ART i DONA"

Aquest és el dibuix que he fet per participar en "Alliberem-nos", una exposició que s'inaugurarà a les Cotxeres de Sants el proper dia 3 de març a les 19:30.



Prou
de trenar servituds
d’ancestrals costums,
avui
m'allibero la trena
per volar ben lluny.
                 Glòria


Em sembla que la titularé Trena-soga: Prou!


L'he fet el millor que he pogut -ja sabeu que n'estic aprenent- i la foto tampoc li fa justícia. Però, diuen, l'important és participar.

                                                       Hi esteu convidats!

                                                                                                           :-)
                                                                        

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...