Aquest glatir de la vida
que pot semblar el meu cor
no és més que una primavera
que s'ha instal·lat als llençols
que pot semblar el meu cor
no és més que una primavera
que s'ha instal·lat als llençols
Ja m'ho deia a mi la pell
quan m'hi creixien gladiols:
em caminaven pels dits
I m'arrelaven al cos
La primavera, altre cop
quan m'hi creixien gladiols:
em caminaven pels dits
I m'arrelaven al cos
La primavera, altre cop
M'he somiat amb la pell nua
i amb els pètals de les flors
brollant de sota el coixí
on amagava els teus mots
i amb els pètals de les flors
brollant de sota el coixí
on amagava els teus mots
M'he llevat plena de nit
i he ensopegat amb el sol
encara duia a les mans
el poema amb la teva olor
i he ensopegat amb el sol
encara duia a les mans
el poema amb la teva olor
Voldria tant que tinguessis
un color d'ulls, també un nom
si fossis una pupil·la
on sembrar i collir conhort
un color d'ulls, també un nom
si fossis una pupil·la
on sembrar i collir conhort
Aquest amor fet a mida
que invento dins el bressol
a mida d'uns braços buits
com una heura sense el tronc
No puc amagar el poema
que invento dins el bressol
a mida d'uns braços buits
com una heura sense el tronc
No puc amagar el poema
que em creix mentre tothom dorm
te'l podria dedicar
si al menys sabés el teu nom
te'l podria dedicar
si al menys sabés el teu nom
I no seríem més somni
si fossis carn, també os
però no ets més que primavera,
la primavera, altre cop
si fossis carn, també os
però no ets més que primavera,
la primavera, altre cop
Eva Moreno Bosch
Premi Maria Cardona 2015