"ART i DONA"

Aquest és el dibuix que he fet per participar en "Alliberem-nos", una exposició que s'inaugurarà a les Cotxeres de Sants el proper dia 3 de març a les 19:30.

Prou

de trenar servituds
d’ancestrals costums,
avui
m'allibero la trena
per volar ben lluny.

                 Glòria

Em sembla que la titularé Trena-soga: Prou!

L'he fet el millor que he pogut -ja sabeu que n'estic aprenent- i la foto tampoc li fa justícia. Però, diuen, l'important és participar.

                                                       Hi esteu convidats!

                                                                                                           :-)
                                                                        

" LA TELA DE PENÉLOPE " de A. Monterroso

Avui va de Mitologia!  Sempre m'ha cridat l'atenció el personatge de Penèlope en les històries de Homer. Veiem que en pensa l'escriptor hispanoamericà.

                                                     ...o "Quién engaña a quién"

Hace muchos años vivía en Grecia un hombre llamado Ulises (quien a pesar de ser bastante sabio era muy astuto), casado con Penélope, mujer bella y singularmente dotada cuyo único defecto era su desmedida afición a tejer, costumbre gracias a la cual pudo pasar sola largas temporadas.
Dice la leyenda que en cada ocasión en que Ulises con su astucia observaba que a pesar de sus prohibiciones ella se disponía una vez más a iniciar uno de sus interminables tejidos, se le podía ver por las noches preparando a hurtadillas sus botas y una buena barca, hasta que sin decirle nada se iba a recorrer el mundo y a buscarse a sí mismo.
De esta manera ella conseguía mantenerlo alejado mientras coqueteaba con sus pretendientes, haciéndoles creer que tejía mientras Ulises viajaba y no que Ulises viajaba mientras ella tejía, como pudo haber imaginado Homero, que, como se sabe, a veces dormía y no se daba cuenta de nada.

FIN

"LA FLOR MELINDRO " de Mercé Rodoreda

Avui parlaren d'una flor encantadora, la flor melindro, poesia en prosa.

Mercè Rodoreda diu de "Viatges i flors": Si  em preguntessin quin dels meus llibres voldria salvar d'un incendi, escolliria aquest.

 

FLOR MELINDRO

La van fer amb el caparró torçat i només és veu capgirada. 

Si li hagessin donat ullets podria comptar les bestioles de la terra plana. 

No val res. En fas un pom i al cap de cinc minuts es desfulla. Però és molt bufona, i, ajupit, li pots veure els dintres: de color d'aixarop de violí i els estams també.  

                                                           Mercè Rodoreda                                                                                               "Viatges i Flors"

 

"JUDICI PRECIPITAT" de Pere Calders

Un altre conte de Calders.  No fem volar coloms abans d'hora...

JUDICI PRECIPITAT

Una vegada vaig rebre una flor roja, i no sabia si era una amenaça o el testimoni delicat d’una admiradora. 

Posats a triar, vaig quedar-me amb això darrer (perquè vaig més curt d’enamorades que d’enemics) i ja em feia tot de càlculs feliços a base d’entrevistes deliqüescents, quan va trucar a la porta i aparegué un missatger d’aquests que van amb moto. El cor em va bategar de pressa.

Però no: el noi em va dir que s’havia equivocat de pis i em va demanar que li tornés la flor.

 

                                            Pere Calders

" LA OVEJA NEGRA" de A. Monterroso

Era un país molt llunya...on l'Estat es preocupava per la cultura i per l'escultura.

En un lejano pais existió hace muchos años una oveja negra.

Fué fusilada.

Un siglo despues el rebaño arrepentido le levantó una estatua ecuestre que quedo muy bien en el parque.

Así, en lo sucesivo, cada vez que aparecian ovejas negras eran rapidamente pasadas por las armas para que las futuras generaciones de ovejas comunes y corrientes pudieran ejercitarse tambien en la escultura.

                                                                        Augusto Monterroso

"L'EDAT D'OR" de Pere Calders

Hi ha dies en que un no troba res...

L'EDAT D'OR

Va llevar-se emmurriat, amb el geni de través, i començà a regirar tota l'habitació. Obria calaixos i armaris, rebotia la roba per terra i de sobte es va posar de quatre grapes, per mirar sota els mobles.

La seva dona, del llit estant, amb les mans al clatell, se'l mirava amb un somriure mofeta i l'aire de deixar-lo fer. «Si trenques res», pensava, «ja em sentiràs». Al cap d'una bona estona, li preguntà:

—Què et passa, ara? Què tens?

—He perdut la memòria i no la trobo enlloc! —va respondre ell amb un rebuf.

La dona va esbatanar els ulls, alçà els braços com si clamés al cel i enrigidí tots els músculs de la cara, per expressar la infinita paciència d’aquest món.

—Que no ho veus, infeliç —digué—, que la portes posada?

Pere Calders

“Tot s'aprofita “

"QUÈ HI PODRÍEM FER" de Pere Calders

Aquest és el conte de Pere Calders que vaig llegir l'altre dia al Correllengua. El trobo molt divertit!

                                                     "QUÈ HI PODRÍEM FER?"

  Sabeu aquell conte oriental tan bonic, que ens parla d’un mandarí (xinès, és clar), que una nit va somiar que era una papallona i l’endemà, en despertar-se, no sabia si era un mandarí o una papallona?

Doncs això no és res: a darreries de l’any passat, vaig conèixer un comerciant del  Port de la Selva  que  va somiar que  era  una granota i,  en  llevar-se,  va comprovar que era realment  una granota. La seva senyora, esgarrifada, el va treure del llit a cops d’escombra i de poc que no el desgracia per sempre més. Sort  van  tenir dels coneixements paranormals d’un  farmacèutic  (el nom del qual em callo  a petició de  l’interessat)  que amb  quatre passades  de mans i una beguda va aconseguir retornar el comerciant a la seva forma habitual.

Però no ha quedat bé: les nits de lluna plena, rauca. I la seva senyora, que té estudis i és molt moderna, es vol divorciar. Sembla mentida com les històries, en passar d’Orient a Occident, perden cos i poesia

                                                      Pere Calders