CONILLETS DE PASQUA

Pobrets...

Doncs això:  

                     Bones Pasques!!!

                                                                 :-)

 Ah, vigileu amb la mona, no us empatxéssiu! 

RELATS CONJUNTS: Punts de vista

La nostra participació a Relats Conjunts:

Els seus establiments eren els més prestigiosos del sector, tant per la qualitat del producte, que era excel·lent , com per l’assortiment de sabors - més de cent!- i la originalitat dels mateixos. Tenien gelats amb gust de baicon, d’escalivada i el de jalapeño, aquest últim es venia moltíssim.  Actualment estaven ultimant el de ceba de Figueres caramel·litzada i el de fabada asturiana. Les principals ciutats del país tenien sucursals de “El cucurutxo” i també totes les capitals europees. 

Se’n sentia orgullós, havia començat amb una sabata i una espardenya i s’havia convertit en l’amo del sector. El rei de les boles era ell, de les boles de gelat, s’entén…

Ara estava preparant el desembarc dels seus productes al mercat llatinoamericà, per això havia encarregat una imatge nova, trencadora i  agosarada, pel logo de les seves botigues i també un slogan nou, enlloc de “Plaer a la punta de la llengua”, ara seria:

                     “Goza con “El cucurutxo”, pagas poco y lames mucho”

En aquests gratificants  pensaments estava quan el seu secretari, en Fidel el va interrompre.

 - Senyor Recasens que diu el pintor, el senyor van Doesburg, que la imatge està invertida.

- Invertida?

       - Si, que el logo està cap per avall.

La placidesa del sr Recasens es va transformar en indignació.

-Digues-li a aquest pintamones que d’art en sabrà molt però que de cucurutxos el que hi entenc soc jo. I que amb el que m’ha cobrat poso la imatge com em surti...de les boles!

                                                                                                                                                                                     :-o

EL POEMA de Narcís Comadira

Encetem la Primavera amb el dia dedicat a la Poesia. Avui un poema molt breu i molt encertat del poeta de Girona.

Passen paraules com núvols 

pel cel blanc del pensament.

Un vent tossut les agrupa 

i en fa un text de borra,

gris.

Només quan porta prou càrrega.

neix el poema:

un llampec.

              N. Comadira

"ABSENCIA" ... i ENGLANTINA!

La meva filla Eva ha estat guardonada enguany en els Jocs Florals de Calella  amb l'Englantina. 

En el seu poema l’Eva recorda l’exili de qui va tenir que deixar-ho tot enrere, conservant, només, la esperança de tornar.

 

ABSENCIA

                                                                                            Sant Cyprien en Roussillon, 1939

Jo també vaig marxar un vespre

i vaig caminar nit enllà

duia la fe dins la butxaca

i dins la butxaca un forat

Exèrcit de tanta tristesa

l’enyor encongit a les mans

vencent cada isarda carena

una nit de llavis molt blaus

Lleuger era el meu equipatge:

memòria, coratge, dissort

l’honor i la meva contrada

tot ben rebregat dins el cor

Érem una constel·lació

d’estels sense cap univers

satèl·lits d’una llibertat

engrillonada als nostres peus

 

Maldant per un punt cardinal

on jeure per plorar-ho tot

on hivernar la nostra història

i espolsar-ne cada any la pols

Calia  abandonar per viure

i viure per abandonar

Quan el bressol esdevé mort

i l’únic somni  és retornar

          I al coronar el darrer cim

sanglotava el meu primer adéu

darrer sadoll per mes pupil·les

curulles del paisatge teu

Jo vaig ser un gra d’aquella sorra

a la platja de Saint-Cyprien

que errant del foc a les brases

em creia a resguard del combat

Jo també vaig deixar aquell vespre

un llibre antic mig començat

i una llavor de primavera

que no em va poder esperar

I el meu riu, i l’era i un mas

un fusell i un bocí de pa

Enrere deixava el meu poble

amarat  de fel i de sang

No sabre mai dir què vam perdre

ni tan sols sé què vam guanyar

si vèncer vol dir resistir

si viure vol dir abandonar

Jo també vaig tornar un matí

al meu riu, el llibre i el mas

La mateixa pàgina oberta

coberta amb el  polsim dels anys

I mai va ser l’absència oblit

ans, un afany més persistent

La llibertat del meu país

De voler ser per seguir sent

 

                                                        Eva Moreno Bosch

SEMPRE LA DONA...

sempre bellesa.

Muses seductores, canviants a traves dels segles.

                                                                            :-) 

Una dona excepcional: MURIEL

Avui, Dia de la Dona, un record per una dona excepcional.

El poema és d'un company del Col·lectiu d'Artistes de Sants, a qui he demanat que me'l deixi compartir amb vosaltres, perquè penso que us agradarà. 

Un so musical embolcalla el nom: Muriel
podria haver estat el nom d'una deessa.
La filla d'uns déus, de l'Olimp
o de qualsevol mitologia.
Caldria esbrinar-ho.

Primerament,cerco en el diccionari
de Mitologia grega i romana.
No hi diu res; tot seguit en el de Símbols.
El nom segueix sense aparèixer.  
Potser a l'Enciclopèdia. Tampoc.
En el Diccionari de la LLengua Catalana
ni al de Castellà, res de res.
No hi ha sort.

A la lleixa veig un llibret petit:
Diccionari dels noms de noia.
Obro les pàgines. 
A la lletra M hi figura el nom:

Muriel
Origen: Irlandès.
Segurament de muirgheal,
"brillant com la mar".

Mai, mai...un nom
ha escaigut tan bé,
       Muriel.

                J.López Badenas

 

-Aquí trobareu el blog d'en Pep, amb més poesia.

 

Exposició "ART I DONA"

Com cada any coincidint amb el dia de la Dona el Col·lectiu d'artistes de Sants ha preparat una exposició commemorativa. El lema d'enguany és "La bellesa de la vellesa"

Estarà oberta fins el 19 de març a les cotxeres de Sants, carrer de Sants, 79.

Aquesta és l'obra que jo he presentat:

Un collage de fulles seques amb un rellotge d'arena: Tempus fugit.

Hi ha 25 obres de pintores en diferents tècniques i estils. Elles en saben i ho fan bé. Ha quedat molt lluïda. 
Si teniu ocasió passeu a fer una ullada. Penso que us agradarà.

                                                                          :-)

TRIPIJOC

Trip Trap   

Trip Trap...

Batega el meu cor.

El teus ulls em miren,
els meus ulls es neguen,
els teus ulls pregunten...

els meus ulls llampeguen.

Trip Trap

Uns llavis que besen

i la llengua experta

afanyosa busca

la boca entreoberta

Trip Trap.

Una ma que llisca

i una pell que crema

i dos flores que s'obren

blanques i vermelles

                    

Trip Trap

Batega el meu cor...

Però no és amor,

és tan sols un joc.

                 Glòria