La nostra aportació a
Relats Conjunts:
La nit no es presentava gens prometedora, entre
els homes que bevien a la terrassa no hi havia cap client en potència.
Alguns ja els coneixia, eren els habituals.
El pallasso blanc actuava al cabaret proper, on,
abillat amb un barret punxegut explicava acudits pujats de to i es ficava amb
el govern que estigues al poder amb força gràcia. Malgrat la seva feina era un
home trist i rancuniós i solament mostrava tendresa per la seva gateta
"Miolet" i a la seva parella, un tenor que també actuava al cabaret i
que vestit d'uniforme amb entorxats i xarreteres cantava romances d'amor i cançons
picardioses. Aquests no farien "gasto", no els hi agradaven les
dones.
El bohemi de la boina també era un habitual.
Passava molta estona bevent una única consumició, un pastis, que feia durar
tota la nit. Parlava molt poc amb els seus companys de taula i dibuixava
contínuament en una llibreta apunts i esbossos per un futur quadre que el
faria famós internacionalment. Tampoc no faria "gasto", no tenia
peles.
El de la gorra ja la havia vist alguna vegada al
bordell, era un fatxenda i li agradaven molt jovenetes. Com a client quedava
descartat, no faria "gasto", ella ja no era una nena, no era el
seu tipus.
I l'atractiu cavaller que prenia una copa anava
acompanyat... Llàstima, perquè semblava que la mirava amb interès. Quan ja donava la nit per perduda
"l'atractiu cavaller", amb l'aquiescència de la dama li va fer
una senyal i, molt educadament, va demanar-li que els acompanyes. Li va retirar
la cadira per convidar-la a seure i li deia "mademoiselle". La vetllada
prenia un gir sorprenen.
Era una parella en busca de noves experiencies?
Un escriptor que volia saber les vivencies d'una dona de la nit per fer-ne una
novel·la? Un pintor que buscava una dona de món per retratar-la? Dos sàdics
assassins que l'havien escollit com a víctima per matar-la i
esquarterar-la? Va demanar un Pernod. Aviat ho sabria.