No ho sabré del tot, ni reclamo saber-ho del tot:
ni seguretats il·lusòries ni respostes definitives.
Celebro la teva veritat,
la que diu "estima" en lloc de "demostra"
La que diu "comparteix" en lloc de "posseeix"
La que diu "escolta les raons"
en lloc de "tingues la raó"
David Jou
Lord Kint Pasharell va quedar consternat quan va desaparèixer la seva promesa, la formosa Jetta Grant, poques setmanes abans del casament. Descartat el segrest o un accident pels boscos veïns on sortia a cavalcar, el dissortat nuvi llanguia.Un vespre va aparèixer pel parc del castell una euga blanca de gran bellesa i majestat, amb uns ulls dolços i daurats com la mel que es deixava amanyagar pel Kint.- Ara ho veig tot clar!- va dir la padrina que seia al costat del Kint- La teva estimada ha estat víctima de l'encanteri d'una bruixa, que l'ha transformat en aquesta euga blanca. Ella a vingut a consolar-te del teu dolor.
El jove va sentir-se molt confortat i va instal·lar a l'euga al estable amb totes les comoditats que un equí pot esperar. Ell es passava els matins raspallant-li la llarga crinera i xiuxiuejant-li a l'orella paraules tendres, mentre pensava la manera de desfer l'encanteri. Per les tardes donaven llargues passejades pels boscos propers.Un capvespre, quan tornaven al castell va veure aparèixer de darrera d'un majestuós roure una figura femenina vestida amb un vaporós vestit blanc i una vara a la ma.-No us espanteu, milord, sóc la fada del bosc, que sabedora de la vostra pena, he vingut a ajudar-vos. La bruixa del bosc és molt poderosa, però la meva saviesa és gran i després de consultar molt llibres he trobat la manera de desfer l'encanteri i tornar a la vostra promesa al seu estat natural.Lord Pasharell havia quedat molt sorprès i confós. La fada no s'ajustava als standars habituals. No era esbelta i etèria, amb ben timbrada veu de soprano, al contrari, era una fada rabassuda i amb veu cridanera, però ben mirat era la primera vegada que en veia una i no tenia perquè desconfiar. Era una fada XL.I el que li proposava era el que ell més desitjava.- Si em torneu a la meva estimada us daré tot el que em demaneu, bona fada.- Res no us demano, només vull que sigueu feliços amb el meu ajut. Ara descavalca, agenollat davant meu, acota el cap i tanca els ulls. El meu poder és tan gran que us faria trontollar i podria cegar-vos.El jove ho va fer així i tan bon punt va estar agenollat davant la fada aquesta li va ventar un cop amb la vareta, que més aviat semblava un garrot, que el va deixar estabornit.Quan el jove va despertar es va trobar sol al bosc, sense la fada, sense l'euga i sense l'anell d'or macís amb l'escut del seu llinatge. I sense la seva promesa...Desconsolat des de aquell dia, ja que no entén com la Jetta, que tant l'estimava, havia tornat a desaparèixer del seu costat, passa els dies al castell esperant el seu retorn, ja sigui en la seva forma genuïna, com una tórtora o una gràcil cérvola.La padrina també està desconsolada, ja que l'esplèndida euga que va comprar per animar al xicot li havia costat un grapat de monedes d'or. Potser aquesta vegada amb una tórtora se'n sortiria.
1à Veritat: Els nens, els borratxos i els leggins sempre diuen la veritat.
2à veritat: La "moraleja" de "Cincuenta sombras de Grey" és que si ets milionari i guapo ja no té importància que siguis un degenerat.
3à veritat: "T'ha d'agradar a tu" és una de les formes de dir-li a la teva amiga que el seu promès és mes lleig que pegar-li a un pare.
4à veritat: Aquesta és pels homes: les flors es moren en dos dies, els bombons engreixen, de peluixos ja en tenim un munt: regaleu sabates.
5à veritat: No existeix pel·lícula de terror que superi la sensació de tocar-se la butxaca i no sentir el mòbil.I una reflexió de propina: Com li explico a la meva filla que el model a seguir no és la choni que es "forra" a la tele, sinó el llicenciat que ven hamburgueses al McDonald 's.
En Mateu Gil i Ponce va néixer immensament ric. Fruit únic de la unió de dos de les fortunes més grans del món, ja va tenir des del bressol tots els privilegis imaginables i alguns d'inimaginables.
Orfe ben aviat va disposar de la seva exorbitant fortuna per donar-se tots els capricis:
-Mansions a totes les capitals del món i en alguns paradisos perduts, únicament reservats a fortunes extraordinàries.
-Una flota de vehicles que seria l’enveja d’algun país poc desenvolupat, que incloïa luxosos automòbils, ostentosos vaixells i avions particulars proveïts de sofisticades comoditats.
-Les seves esposes, exesposes i amants anaven des de una princesa eritrea a una cantant d’òpera albina. Això no li privava del plaer ocasional d’algun amant masculí. Mai va tenir descendència.
Tenia tot el que podia desitjar, però va gaudir poc temps d’aquesta vida. Un matí el van trobar al llit mort, amb els ulls esbatanats i les mans crispades arrapant els llençols de seda.
La seva immensa fortuna va ser per la seva estimada “Rosebud”, una gateta persa esquerpa i malcriada.
Ningú el va plorar, ningú el va trobar a faltar. Tan sols el recordaven com un tipus estrany i capriciós que només vivia per passar-s’ho bé.
Ni tan sols això era veritat.
:-(
-Mira el “peixet ros”!En Ximo anomenava així al foraster que feia pocs dies venia a la platja. Era un xicotet ros, vestit amb roba de bany, que entrava decidit l’aigua, nedava –crawl, braça- sortia i aviat marxava amb l’home de la gorra que l’esperava a l’ombra.En Ximo i en Nel·lo xipollejaven prop de l’aigua o s’estiraven a la sorra, deixant que les onades els embolcallessin, no s’endinsaven a l’aigua perquè, tot i vivint a tocar el mar, no sabien nedar gaire.Aquell dia el Peixet-Ros es va parar prop d’ells, mirant-los.-Ei, que mires com un mussol, vine, gitat amb nosaltres. Treu-te aquesta roba, tens por d’ensenyar el pardal! Ha,ha,ha.El noi va dubtar, sense saber que fer, però animat pels gestos de Ximo, finalment es va despullar i s'estirà al seu costat.- Oi que s’hi està bé? Com te dius, nano?- Sorry?-Òndia, es diu Sorri! Ho has sentit Nel·lo? Quin nom més lleig!El rosset, innocent, somreia beatíficament, i en Ximo convençut de que no l’entenia es va anar embalant.-Quina cara tan pigada, que lleig que ets, tens la cara com una paella, ha,ha,ha!. I el nas com una trumfa!En Nel-lo reia a cor que vols i en Ximo cada cop més descarat:-I tan blanc! Que no hi ha sol allà d’on vens. Ves que no et fiqui un bitxo al forat del cul i canviaràs de color. Ha,ha,ha!-Ves que no t'hi fiqui jo una ortiga, carallot, que ja sé qui és ta mare, vigila que no li hagi d’explicar com t’agrada d'abusar dels menuts.L’home de la gorra havia aparegut sobtadament i després escridassar a l’atrevit va ajudar a vestir al noiet ros i van marxar.-Apa, Ximo, t’ho has buscat.-Bah! A mi no em fa por el xofer amb la seva gorra, ni ningú.El Peixet-Ros va continua baixant a la platja, fidel el seu ritus natatori, però ja no és va acostar més a ells.
Aquell dia de bon matí ja els pescadors els hi havien advertit que no baixessin a la platja que hi havia forta ressaca. Però ells van pensar que a la sorra si estava bé i no hi havia perill. I allí s'estaven, però quan va arribar el Peixet-ros que semblava disposat a entrar a l’aigua, en Ximo per demostrar que era un valent, amb tota imprudència, d’una revolada és va llançar al mar.Immediatament les ones el van rebolcar, ell lluitava inútilment per sortir de l’aigua entre els seus crits de pànic i els de socorrs d’en Nel·lo. El Peixet-Ros es va llençar decidit a salvar-lo però semblava improbable que ho aconseguís, era menut i amb el Ximo agafat del coll perillaven tots dos. Per sort l’home de la gorra, alt i corpulent, sempre vigilant, va aconseguir treure’ls a la sorra sans i estalvis.Des de aquell dia ja no van tornar a veure al Peixet-Ros, uns deien que havia tornat al seu país, altres que ara anava a la platja del Morro.
I en Ximo, ajagut a la sorra, pensava que si enlloc de ser tan brètol, fen-se el milhomes, hagues procurat l’amistat del foraster, aquell noiet rialler i generós disposat a arriscar la vida per salvar-lo, potser tindria un amic més. I potser hauria pogut aprendre d'ell coses noves, qui sap si l’hauria ensenyat a nedar i tot!
