dissabte, 29 de març del 2014

MARÇ...


Ja s'acaba el març. L'acomiadem amb un petit poema. 
Penso que l'ocell és un pardalet, però no hi entenc gaire.




Tèbia frisança.
L'alè voluble de març, 
l'esgarrifança.

            Glòria

*
Toca ventada
d'un març que s'acomiada
amb incertesa.


            Carme


*
I en deixa el març
per estrenar tonades
de primavera

           Fanal Blau


*
Abril arriba,
l'ocellet dalt de l'arbre
canta i refila!


          M.Roser






dijous, 27 de març del 2014

BON TEATRE A MOLINS DE REI

Aquí abaix teniu a la Dra. Stockmann -la meva filla Eva, la artistasa- defenent els seus principis enfrontada al seu propi germà.



Si voleu veure bon teatre, amateur, però de molta qualitat, ja ho sabeu.
Aprofiteu la tarde: passeig per Molins de Rei i una obra interessant.
                                                            :D

dimarts, 25 de març del 2014

LA PERFECTA CASADA...

Tres mostres d'un decàleg que tenia la finalitat de fer la vida agradable al marit... I la dona que es foti. 
Encara que sembla del segle XVIII, és de 1953.




 
Hi ha més "perles". Un altre dia us les ensenyaré.
I encara que semblin acudits, la cosa anava d'aquest pal...

                                                               :(
Em fa pensar en el poema de la Marçal.

divendres, 21 de març del 2014

" LA ROSELLA "

FELIÇ DIA de la POESIA!
Una flor no fa estiu...però fa primavera.
Benvinguda!





És la rosella reina i senyora   
dels camps de blat;
enrojolada com camperola 
  aixeca atenta el seu negre cap
  per mirar alegre el mar d’onades, 
verdes o grogues que el vent bressola,
  del seu reialme. 

No sent enveja d'altres veïnes,   
ni de companyes de la ciutat,
tampoc d’aquelles que ara   
embelleixen les jardineres
de cases riques i senyorials  
- les  roses roges,  gardènies blanques, 
grogues mimoses,  lliris morats-
  que presumeixen
de ses fragàncies i 
dels seus pètals avellutats

Mes si un dia del camp l’arranquen 
per a posar-la en un pitxer
ella  enseguida es marciria    
i d'enyorança fulles i pètals
es llanguirien  en un  moment…

                      Glòria



dimarts, 18 de març del 2014

RELATS CONJUNS: Ball al Molin Rouge

La nostra aportació Relats Conjunts.





 Ja em semblava a mi que quan la Marion em demanava sortir per anar a veure la seva tieta malalta m’estava enredant.  Però una té tan bon cor que no sabia dir-li que no. Bona si,  beneita no. 

Per això avui l’he seguit i ara me la trobo fent saltirons en mig del Molin Rouge en gran complaença dels homes que la contemplen. Quin ball més destarotat, on estiguin les polques o els rigodons...

Em sento una mica violenta tan mudada,  amb el meu vestit rosa merenga “dernier cri” i aquest capell tan elegant de plomes.  Aquí tothom va fet un nyap i jo com un figurí. Em miren. Té, ara aquell m’ha picat l’ullet!

Haure de marxar sinó em prendran per una “demi mondaine”, una dona de moral distreta. I ja m’agradaria a mi estar distreta! Que l’ensopit del meu marit no em “distreu” gairebé mai .

Sembla que aquell de l’ullet s’acosta, quina vergonya!  Apa, si és Monsieur Bonvivant, el veí de davant de casa!  El dels binocles, que sempre em mira des de el seu balcó, que vol ballar amb mi. Que faig ara? Quin compromís...Doncs au, ballarem, que tampoc faig cap mal. A demés el senyor Bonvivant té uns ullets blaus que m’encaterinen i fa molt bona oloreta a tabac de pipa. Un ball només i després cap a casa. 

I quan arribi la Marion que es prepari! Que s’ha cregut, la mentidera!  Qué és això de que ella s’ho passi tan bé i jo tan avorrida, ja em sentirà!

   
                                                                                              ;)


dissabte, 15 de març del 2014

" COR CORAL·LI "

Itineràncies poètiques, dedicades al Centenari de Joan Vinyoli.





Com el gall del penell,
esclau del vent, el cor em porta,
sense horitzó ni ancoratge,
a mercè del oratge. Giravolta. 

  Per deslliura-me’n, l’he llençat
  a la mar llisa, lluenta d’onades,
  on tu coraller de les hortes marines,
  cerques troballes

  Busca el meu cor coral·lí 
  entre les aigües
   Busca el meu cor, coraller.
  Si el trobes, guarda-te’l.


                      Glòria 


dijous, 13 de març del 2014

DAVID GO HOME

Després de dos anys als Estats Units en David va tornar a casa seva.




Però dos anys de Fast Food són molts, i no perdonen:



Sort de la dieta mediterrània per recuperar la línia!!!

                                                  :O

                                                  

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...