Segona edició de "Et regalo un personatge" al blog Ricderiure:
En Tinet
Quan la Kim va decidir acompanyar al “seu” mag a la gira per fer-li de partenair, vestida de lluentons i lluint cuixa damunt d'uns talons de pam, va parlar amb al Tinet perquè es cuidés de la fruiteria.
En Tinet -Valentí, Valentinet, Tinet- havia crescut al mercat, sa mare és va passar els nou mesos d'embaràs tallant embotit a la parada i de ben petit ja corria pels passadissos volent ajudar a tothom. I tothom l'estimava, era jovial, servicial, atent i molt bona persona.
Frisava la trentena, era barbamec i tenia unes faccions molt infantils, les manetes rodanxones. Hi havia qui deia que era amanerat, altres que era marieta i d'altres, els més cultes, que era un clar exemple d'androgínia.
A ell aquests temes no el preocupaven gens, que diguessin el que volguessin, l'estimaven tal com era! Era feliç i, ara, amb la parada es sentia l'ésser més afortunat del mon. Tenia moltes clientes i la Quimeta estava molt contenta amb els beneficis que es repartien.
Fins que va arribar el dia que l'Andoni es va fer càrrec de la carnisseria del costat. Quan el va veure, en Tinet ja va tenir molt clara la seva orientació sexual. Les seves hormones, fins aquell dia desvagades es van posar a funcionar a ple rendiment, i va descobrir sentiments que ni sabia que existien. Quan l'Andoni -el meu Adonis, l'anomenava interiorment- li feia una rialla o li picava l'ullet sentia una alegria exaltada...i una gelosia mortal quan l'objecte del seu amor feia insinuacions pujades de to a la Encarna, una peixatera molt descarada.
Pobre Tinet, tan tranquil que estava fins aleshores...
Algú s'emporta el Tinet???
