La Teodora ens va explicar entusiasmada el projecte de
la seva filla:
- Amb els diners capitalitzats de l’atur ha pensat obrir un centre
de dia als baixos de l’edifici on viu. Hi ha un local gran per llogar . Al
barri hi ha molts iaios i cap centre d’aquest tipus. Segur que serà un
èxit!
Ningú va dir res, encara que totes vam pensar que era
un projecte arriscat. Però la Lola, que no se’n calla ni una, va voler fer
constar la seva opinió.
-Però Dora, la teva filla no veu que això és un
disbarat! És una inversió molt important, fa falta molta instalació, molt condicionament
perqué li donin els permisos. Digues-li que no s’enredi. Ella sempre ha trobat
feina, la teva filla és una bona infermera.
Però la Dora es va prendre molt malament aquest
comentari i ja cap de nosaltres es va atrevir a dir res més.
El projecte va tirar endavant amb molts problemes,
demora i més inversió de la prevista - aquí la nostra amiga va haver de col·laborar-
i finalment el Centre de Dia Albada es
va inaugurar amb una petita festa sis mesos més tard del previst.
Els molts iaios, que segons la Dora, hi havia al barri
es van fer fonedissos com a usuaris del flamant centre i del potencial de
clients tan sols quatre s’hi van apuntar. Uns dies la Dora estava entusiasmada
perquè tenien dues altes, però al cap de poc ens deia que un parell dels
habituals els havien ingressat en una residencia. O havien traspassat. Ho deia
així : “traspassat”…
Han passat dos anys i la cosa no rutlla. La Dora està tant amoïnada que l’altre dia li
deia a la Lola:
-Tenies raó, no ens havíem d'haver enredat en
negocis en els temps que estem vivint. Ens crivellen a impostos i no fem ni per
cobrir despeses. Temps enrere en una família pare i mare treballaven i es gastaven gairebé tota la pensió que
l'avi cobrava en pagar un centre de confiança on estigués atés i
entretingut. Ara, que tothom està a l'atur, asseuen els vellets davant del
televisor perquè es distreguin. I amb la
pensió tapen forats i miren de malviure mentre no s’arreglin les coses.
Totes vam pensar que la pensió de viduïtat de la Dora
també devia servir per tapar forats de negocis ruïnosos. I ens vam entristir.
:·(
Pintura: Nacho Puerto