" ÈPSILON "

Un nou poema d'en Lluís Servé, sempre inspirat per escriure la millor poesia.

Hi havia un pont de fusta i els vents ancestrals

de fragàncies celtes, i la tendresa d'uns ulls somniadors

i la complicitat del teu nom, el poema més bell

que les oïdes poden reclamar, de pell de violí.

Hi havia la por i la inquietud, el terreny ignot

d'un cos de nou virginal, d'uns dits eternament pacients

amb la impaciència de l'ímpetu pel frec innocent,

distret, tan ple d'adolescència com d'experiència, pur.

Hi havia tant d'abast en l'onatge que l'horitzó

semblava tan infinit com el silenci de poder-te contemplar

una vegada més, abans que la màgia es trenqués amb els mots.

                                  

Hi havia un desig callat, el titubeig més ínfim i breu

que es pugui imaginar, quan els llavis van trobar, finalment,

       la drecera que duia, ensems, el Cel i l'Infern, el vincle i l'anell                                                                                       

                             Deomises

" VIGÍLIA ( Salmòdia-aniversària)" de Deomises

 De nou un plaer compartir la poesia de Deomises. Gràcies Lluís!

                                               [set mesos des que la vida ha recomençat plena d'esperança,
                                                                          malgrat les adversitats, plena d'amor, Anna]

Com qui ha retornat a la vida i se sap afortunat,
Guaito el paisatge que m'envolta i no l'imagino
Sense tu, Anna, en la senzillesa de voler besar-se
A qualsevol racó del món que somniem tots dos.

I converteixo els retalls de tu en records tangibles,
Els passeigs curulls de sol en motius per avançar
Cap al demà més proper, l'ofrena contra la por,
El sentiment més pur amb què es fan els somnis.

Com qui ha despertat després del torb i tasta la pau
Novament i s'omple els pulmons d'aire fresc i respira,
Tot duu el teu nom, Anna, i el pronuncio entre xiuxiueigs.

I mudo les hores perquè arribi abans la nit, que porti
El teu descans i la vigília i el plaer de veure't dormir,
Amb la joia de viure cada dia com un jorn per celebrar-se.

                                  Deomises 

Pintura: F. Revello de Toro

MÚSICA (o Emergència) de Deomises

Avui és en Deomises qui comparteix la seva magnífica poesia amb nosaltres. Gràcies, és un veritable plaer!

          No busco melodia per a aquestes paraules, només a tu
          que et perdo en cada passa que avenço, que sols obtinc
          el silenci quan tanco la porta de la llar; i en la boca retinc
          el primer glop de cafè, el darrer bes, que l'oblit no s'enduu.

          No busco un nou dia si no ha de tenyir-se del teu somrís,
          perquè el dolor no sempre és físic, i pot venir d'un sol mot
          en el somni d'una terrassa en calma, on tu i jo ho som tot,
          que l'hivern fa desaparèixer, igual que el futur més trencadís.

          Avui m'aturo a l'ampit de la finestra, i el capvespre flaira enyor.

          els fanals encesos delimiten aquest món minúscul, el record
          d'aquest torrent de passió que ens caracteritza, de pur amor.

           I esguardo en la memòria el passeig de Peníscola, el gat
           que ens observava l'abraçada i els xiuxiueigs, olors del port,
           tan quiet com l'extrema immobilitat, mentre reclamo un rescat.

                                                                             deomises

                                                        (Lluís Servé Galan)