PASSEJADA LUL·LIANA

 

Dissabte 7 de maig farem una passejada pels carrers de Sants llegint textos de Llull. Si el temps ens acompanya penso que pot ser una manera de passar el matí molt agradable.  Us esperem a les 10 a les Cotxeres de Sants, anirem xino-xano a la Biblioteca del Vapor Vells i tot passejant arribarem a la Sala Nova de Sant Medir.
 

   Aquí trobareu més informació de l'activitat. Animeu-vos!

I per acabar un poema que vaig escriure per les Itineràncies:

    

En delitós recer el meu amat reposa;
a l'alba hi canten el aucells.
Son cant desperta la gaubança.
-Amor ens dóna vida,
les belles aus refilen 
 mes jo d’amor moro per ell.

 ***

Us esperem a la passejada!  

                        Finalment s'ha suspès per motius obvis: plovia!

Però s'ha programat pel 18 de juny.
 

"AGULLES DE PLATA"

Un poema de les Itineràncies.

Trena amb fils de seda
enyor i nostàlgia
i amb agulles de plata
clava aquesta papallona,
que arriba de volar
exhausta:
                 les ales a bocins,
                 cicatrius a l'anima.


No hi ha dolor més cert
que el d'ales clavades,
de llavis segellats,
de desesperança,
trenant les angoixes i
plorant nostàlgies...

                  Mentre hi ha qui diu
                  que l'oblit ens salva.

                                                          Glòria

"SENSE SABATES"

Un poema de les últimes itineràncies.

 

M'omples amb ta absència

i amb el silenci em parles.

Quan no et veig, sé que diu

la teva mirada.

Ningú sap on rau el foc

que la penombra amaga,

el foc que desfà el gebre

i fon la rosada.

Però la pell batega

I el cor em porta a tu,

sense sabates.

                                                Glòria 

"COLORS"

Un poema de les Itineràncies.

No enyoro el blau canviant 

                     del mar blava, ni el blanc de la congesta,
                      ni el blanc de la sal blanca,

ni el or del sol d'agost, 
                      ni la sorra daurada, ni el verd intens del prat, 
                      ni el verd de la maragda.

                    Tan sols enyoro el roig de la passió 

                     i les flames, el roig de la sang roja, 

                    el roig d'un cor que esclata.


                                                                                               Glòria

"PETONS D'ALES BLANQUES"

Un poema d'amor primaveral, de les Itineràncies poètiques.

Petons blancs 
com a flors d'ametller,
-papallones albes-
volen dels teus llavis als meus
que el amor els mana.

Petons saborosos i blancs.
Petons i rialles!
Quin amor més tendre
quan el cor ens parla...


                                        Glòria

" MAR D'ESPERANCES "

Un poema de les Itineràncies que hem fet sobre poemes de Vinyoli. 
Que no ens falti l'esperança!

Ompliré el mar d’esperances
-esperança verda, esperança blava-
de la sorra a l'horitzó
onada a onada.

Lluna que et mires al mar
d’il·lusions plena
-esperança blava, esperança verda-
fes que creixin ben aviat
com la marea.

            Esperança blava,

                   esperança verda... 

                          Esperança sempre!

                                  Glòria 

"SOLEIADA"

Un poema de les Itineràncies, força indicat per aquestes dades. 

Sota un sol abassegador capcineja

la masia endormiscada.

Silenci sonor travessa la plana,

trèmol sorollós d’aire sec d’estiu

sobre camps sembrats de daurada

grana.

Tot sembla somniar a l’hora solana

sembrant de sospirs els racons del riu.

Quietud en el aire.  És la migdiada.

S’assossega el món, s’assossega l’anima

sota el sol  salvatge d’un dia

d’estiu.

                        Glòria

" FEINA DE SEMPRE "

Un poema de les "Itineràncies Poètiques" inspirat en "Feina de vell" de Joan Vinyoli

Feina d’infant:

De bon matí bastir castells damunt

l’arena, amb un ample fossat,

que  ens  allunyi del  drac

i de nit somiar poemes, desant-los

sota el coixí, amagats.

Feina de jove:

Compartir el teu castell

amb  qui  t’estimes,

fent-lo més sòlid i més gran,

i trobar poesia en cada cosa

i jugar a besar-nos. I estimar.

Feina de sempre:

Mantenir el bastió del castell

ferm, fins la darrera hora,

fins arribar a la albada; allí

on resplendeixen els poemes

més enllà dels estels,

                      més enllà de la nit.

                                    Glòria

"LLACUNES DE SILENCI"

Un poema de les Itineràncies Poètiques.

Mot rera mot omplo llacunes de silenci.

On l’oblit posa tenebres, amb mans de cec,

tremolejant, esgarrapo la foscor

perquè la llum penetri.

Poso poemes tous, de molsa, amorosint

les arenes d’aquest camí feixuc

que,  tot  creuant el desert,

em mena a la vellesa.

I miro enrere, amb ulls clars d’infant,

on, en les humides nits, clares de lluna,

el meu únic paisatge veritable

era un pessebre.

 

                        Glòria

" LA ROSELLA "

FELIÇ DIA de la POESIA!
Una flor no fa estiu...però fa primavera.
Benvinguda!

És la rosella reina i senyora   
dels camps de blat;

enrojolada com camperola 

  aixeca atenta el seu negre cap
  per mirar alegre el mar d’onades, 

verdes o grogues que el vent bressola,
  del seu reialme. 

No sent enveja d'altres veïnes,   
ni de companyes de la ciutat,

tampoc d’aquelles que ara   
embelleixen les jardineres

de cases riques i senyorials  
- les  roses roges,  gardènies blanques, 
grogues mimoses,  lliris morats-

  que presumeixen

de ses fragàncies i 
dels seus pètals avellutats

Mes si un dia del camp l’arranquen 
per a posar-la en un pitxer

ella  enseguida es marciria    
i d'enyorança fulles i pètals

es llanguirien  en un  moment…

                      Glòria

>De Itineràncies poètiques.

" COR CORAL·LI "

Itineràncies poètiques, dedicades al Centenari de Joan Vinyoli.

Com el gall del penell,
esclau del vent, el cor em porta,
sense horitzó ni ancoratge,
a mercè del oratge. Giravolta. 

  Per deslliura-me’n, l’he llençat

  a la mar llisa, lluenta d’onades,

  on tu coraller de les hortes marines,

  cerques troballes

  Busca el meu cor coral·lí 

  entre les aigües

   Busca el meu cor, coraller.

  Si el trobes, guarda-te’l.

                      Glòria 

" COR VALENT "

Itineràncies poètiques, dedicades al Centenari de Joan Vinyoli.

El nostre cor, 
amb moure bé les ales,
assoleix l'alçada d'un vol
  transcendental.
  Però en l'aire la soledat corglaça,
  i en mirar avall, el  vertigen i
 l'esglai.
  Cal mesurar l'esforç de la volada
  car només són dues les cansades ales
  i el cor, valent, és de cristall.

                         Glòria