dijous, 29 de març del 2012

Poetes entre nosaltres: Marta Pessarrodona

Jo també he de fer una confessió: no la coneixia. Mea culpa.

        
        CONFESSIÓ  


Si fos sincera escriuria un bolero,
i fins i tot més, un tango.
Sóc, però, catalana i,
ja se sap, als armaris familiars,
en comptes d'esquelets elegants
d'avantpassats tarambanes,
dec tenir-hi un capellà o altre,
poc avesat als sermons de vi que,
a la fi, són els únics que valen.
De no poder ser ni boleros ni tangos,
recer prendria a l'humor britànic,
o a la sofisticació d'una jueva ianqui.
O, en darrer terme, em sucaria tota 
en la vehement memòria proustiana
(enterrada i com cal honorada
l'adolescent febre sartriana).
En un bolero diria: com jo t'estimo
no t'estimarà mai cap d'altra
(i ho cantaria una dona perdent
les pestanyes prop d'una copa alta).
Per a un tango escriuria:
ja mai més no podré oblidar-te
(i ho ploraria un "sanjuanino"
lleument calb i de bigoti ample).
Si fos sincera escriuria un bolero,
i fins i tot més, un tango.
 
                  M. Pessarrodona


Pintura de Mariano Otero


dimarts, 27 de març del 2012

"ME SOBRA CORAZÓN" de Miguel Hernández

Demà 28 de març es compliran 70 anys de la mort d'aquest gran i dissortat poeta. Un record  a Miguel Hernández amb un dels seus més bells poemes.




No sé qui és el rapsode, però cal reconèixer que "diu" la poesia molt bé.

dissabte, 24 de març del 2012

ET REGALO UN PERSONATGE- 2


Segona edició de "Et regalo un personatge" al blog  Ricderiure:

          

En Tinet


Quan la Kim va decidir acompanyar al “seu” mag a la gira per fer-li de partenair, vestida de lluentons i lluint cuixa damunt d'uns talons de pam, va parlar amb al Tinet perquè es cuidés de la fruiteria.

En Tinet -Valentí, Valentinet, Tinet- havia crescut al mercat, sa mare és va passar els nou mesos d'embaràs tallant embotit a la parada i de ben petit ja corria pels passadissos volent ajudar a tothom. I tothom l'estimava, era jovial, servicial, atent i molt bona persona.

Frisava la trentena, era barbamec i tenia unes faccions molt infantils, les manetes rodanxones. Hi havia qui deia que era amanerat, altres que era marieta i d'altres, els més cultes, que era un clar exemple d'androgínia. 
 
A ell aquests temes no el preocupaven gens, que diguessin el que volguessin, l'estimaven tal com era! Era feliç i, ara, amb la parada es sentia l'ésser més afortunat del mon. Tenia moltes clientes i la Quimeta estava molt contenta amb els beneficis que es repartien. 
 
Fins que va arribar el dia que l'Andoni es va fer càrrec de la carnisseria del costat. Quan el va veure, en Tinet ja va tenir molt clara la seva orientació sexual. Les seves hormones, fins aquell dia desvagades es van posar a funcionar a ple rendiment, i va descobrir sentiments que ni sabia que existien. Quan l'Andoni  -el meu Adonis, l'anomenava interiorment-   li feia una rialla o li picava l'ullet sentia una alegria exaltada...i una gelosia mortal quan l'objecte del seu amor feia insinuacions pujades de to a la Encarna, una peixatera molt descarada.

Pobre Tinet, tan tranquil que estava fins aleshores...


Algú s'emporta el Tinet???
EI!  ANEU  A  Ricderiure  I ANIMEU-VOS  A PARTICIPAR!!!




dijous, 22 de març del 2012

Poetes entre nosaltres: Núria Albó

S'ha confirmat: ha arribat la Primavera, les orenetes ens ho han fet saber!

 LA PRIMAVERA

Aquest matí, d’amagat,
ha arribat la primavera.
La duia penjada al bec,
tot xisclant, una oreneta
L’oreneta ha alçat el vol
i amb un cop d’ala lleugera
ha segat un raig de sol
i ha florit tota la terra.

            Núria Albó



Imatge Rie Nakajima

dimecres, 21 de març del 2012

"EL POEMA"



El poema tempesta sil.làbica
Santuari encès de confessions
Pell nua i front traslucida.

El poema processó de deliris
Huracà de ràbies
Concavitat ergonòmica de dèries

El poema troca desfilada de confusions
Cràter obert i llagrimall de lletres
Caragol on ressona la llibertat

El poema crisàlide fosca del pensament
Llum papallona d’un sol dia
Volada de desitjos i gosadies

El poema bes i daga dels homes
seny llevant ancores
espiral on amago la clau d’aire
                                                          que desxifra el meu nucli.



                  Eva Moreno i Bosch 


                                                   

Avui, dia Mundial de la Poesia oferim una nova mirada al poema  del  18-04-2011


dimarts, 20 de març del 2012

dilluns, 19 de març del 2012

JOC DE LLETRES: Sant Jordi 2012

Títol: "Diari d'hivern"
Autor: Paul Auster





Com cada dia, agafà un diari i s'assegué al parc, auster i solitari. Deixava passar el temps esperant l'hivern, esperant Nadal que portaria la visita de la seva família a la Residència, on ell esgotava els seus dies.
 
 Avui,  27 de setembre,  festa  de
Sant Vicenç Paul, menjarien  
paella,  segur.  


 

dissabte, 17 de març del 2012

RELATS CONJUNTS: The King & Carter Jazzing Orchestra, Texas, 1921



La Bessie escoltava l'orquestra embadalida. Cada cop que la sentia li pujava per la esquena una esgarrifança i poc a poc els peus se li movien al compàs de la música. Si n'eren de bons aquells xicots!
En Pat a la trompeta  i en Josua amb el seu trombó rivalitzaven entre ells, fendien l'aire amb unes notes que la eixordaven i la deixaven  meravellada.
En Zac tocant aquella mena de violí -un dia gosaria preguntar-li con es deia exactament l'instrument- feia una melodia tan animada que li venien ganes de fer saltirons. I el contrapunt del baix, el Linus, tan seriós ell, tan concentrat. Al contrari de l'esbojarrat del Lucas – Lucky li deien - animant-ho tot amb la bateria... Per tot arreu on tocaven ella els seguia, l'avia ho entenia, però les tietes sempre l'escridassaven perquè ho deixava tot a mitges i se'n anava cuita-corrents darrera l'orquestra. 
Ah, quina llàstima que no hi volguessin dones, quina pena! Ella estava segura que amb el seva taula de rentar i els seus dits tan àgils faria uns solos que tothom es posaria a ballar.
 
Cada dia se'n feia un tip de practicar amb el washboard, mentre rentava roba!





                                                                  

dijous, 15 de març del 2012

GRANS POETES ENTRE NOSALTRES: "INVENTARI" de Xavier Bru de Sala

El poeta fa inventari: té tres amors...

Tinc tres amors, la terra,
uns versos que s'hi arrapen
i una dona que beso amb besos de cristall.

Tinc tres amors, amiga,

uns versos que et pertanyen
i una terra tan dolça com un dels teus cabells.

Tinc tres amors, o terra,

una dona ben teva
i uns versos que li adreço per a fer-la feliç.

Tinc dos amors, poema,

la terra que m'abraça
i uns versos que la besen a les puntes dels dits.

Tinc dos amors, amiga,

les mans plenes de versos
i uns versos plens de tu que la terra ha besat.

Tinc un amor i el beso.

Tinc un amor immens:
una terra que alena al ritme d'aquest vers.
                   

        X. Bru de Sala                    
              "Fràgils"

dimarts, 13 de març del 2012

dissabte, 10 de març del 2012

"TROBO DESPERTS ELS SENTITS..." de Jesús Tibau

Una col·laboració de luxe: un poema de Jesús Tibau, del seu llibre  "A la barana dels dits" .

 
 
Trobo desperts els sentits
i alegres les paraules
si em mires així,
i fràgils els plors que no tinc,
i tendra la taula parada
amb estovalles de fil.

Relliscar no és caure,
ni la nit morir.
Plegar els llençols, una excusa
per tocar-nos els dits.

                                    Jesús Tibau
                                "A la barana dels dits"



És un poema deliciós. Gracies, Jesús
 

dijous, 8 de març del 2012

"Y AÚN ASÍ YO ME LEVANTO" de Maya Angelou

Avui que és el dia de la DONA TREBALLADORA, un poema molt adient. Escrit per una dona valenta i lluitadora.



Tú puedes escribirme en la historia
con tus amargas, torcidas mentiras,
puedes aventarme al fango
y aún así, como el polvo... me levanto.

¿Mi descaro te molesta?
¿Porqué estás ahí quieto, apesadumbrado?
Porque camino
como si fuera dueña de pozos petroleros
bombeando en la sala de mi casa...

Como lunas y como soles,
con la certeza de las mareas,
como las esperanzas brincando alto,
así... yo me levanto.

¿Me quieres ver destrozada?
cabeza agachada y ojos bajos,
hombros caídos como lágrimas,
debilitados por mi llanto desconsolado.

¿Mi arrogancia te ofende?
No lo tomes tan a pecho,
Porque yo río como si tuviera minas de oro
excavándose en el mismo patio de mi casa.

Puedes dispararme con tus palabras,
puedes herirme con tus ojos,
puedes matarme con tu odio,
y aún así, como el aire, me levanto.

¿Mi sensualidad te molesta?
¿Surge como una sorpresa
que yo baile como si tuviera diamantes
ahí, donde se encuentran mis muslos?

De las barracas de vergüenza de la historia
yo me levanto
desde el pasado enraizado en dolor
yo me levanto
soy un negro océano, amplio e inquieto,
manando
me extiendo, sobre la marea,
dejando atrás noches de temor, de terror,
me levanto,
a un amanecer maravillosamente claro,
me levanto,
brindado los regalos legados por mis ancestros.
Yo soy el sueño y la esperanza del esclavo.
Me levanto.
Me levanto.
Me levanto.
 
 
                    Maya Angelou




dimarts, 6 de març del 2012

DIMARTS UNA MICA DE MÚSICA i UN POEMA: Federico García Lorca

Del disc "Lorquiana", preciós per cert, una cançó que canta l'Ana Belén, meravellosament, com sempre.


La música es de Serrat.

dissabte, 3 de març del 2012

"CREPUSCLE"

Dalda ens sorprèn amb un poema musical, visual, com és la seva poesia, però aquest cop en català.



Ja cau la tarda
el cel blau
es torna fosc
els arbres són ombres xineses
sobre l'horitzó.
Silenci...pau
Un grup de gavines
allà dalt
acomiaden el dia.
La primera estrella
titil.la tímida
apropant-se
a la terra
lluny...

La mar repeteix la meravellosa
monotonia del seu cant

                               Manuel López-Dalda 



dijous, 1 de març del 2012

POETES ENTRE NOSALTRES: Luis Garcia Montero

Avui un poema d'aquest prolífic escriptor granadí.


 
               CANCIÓN DESHOJADA

La vida tiene pétalos
y un rosal donde tiemblan las historias.

La historia de este pájaro
que llegaba a dormirse en los escaparates
y que ahora vuela en el alma de sus nuevos clientes.

La historia de esta nube
que cubria ciudades con papel de periódico
y ahora deja su lluvia en un tren cancelado.

La historia de mis gafas,
las que piden mis ojos, las que ponen murmullos
de teatros y máscaras junto al libro en la mesa.

La vida tiene pétalos
y nubes sin ciudades,
y las plumas del pájaro,
y las gafas que ahora
son la huella redonda del vacio.

                       L. García Montero

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...