Josep Maria Espinàs se'ns confessa poeta. I ho demostra amb un poema que va dedicar als seus amics en complir 85 anys.
S’admira algú dels meus vuitanta-cinc
I no és cert, no són pas els anys que tinc
Són els anys que he tingut,
I el que tinc de debò en aquest minut.
Quants minuts més vindran? No puc saber-ho.
Poso cada matí el comptador a zero.
Cada matí la vida recomença
I cada nit fa vaga.
Durant quinze hores hi ha una lluita intensa
I en cada esforç el pas dels temps s’amaga.
És l’historia d’un cos que ja es fatiga
I d’un cervell amb resistència amiga.
Qui m’ha inventat m’ha fet feliç i lliure
I m’ha ensenyat que viure és un somriure.
Amics meus de camí:
Quina gran sort que encara esteu amb mi!
Josep
Maria Espinàs
