"PAPALLONA DE L'OMBRA"

En un dels actes de les festes del barri de Sants, Feliu Formosa va presentar el seu nou llibre "PAPALLONA DE L'OMBRA". Es tracta de una selecció de 100 de les seves poesies  que el mateix a fet d'acord amb el seu criteri i preferències. 

És un poeta a qui admiro profundament i és per això que he triat un poema del llibre per compartir-lo amb vosaltres.

                                                  5

Diuen: que el vers
et sorprengui en plena feina
és a dir: mentre el busques.

Però hi pot haver un obstacle:
la tensió
que pot durar anys
i t'impedeix trobar
justament perquè busques.

Arribar a treballar
sense esforç ni propòsits:
mirar, tocar, sentir
l'escalfor del sol a migdia,
acariciar
equival a crear.

Al mur hi ha un llangardaix
que escolta Debussy.

                                                                           
                                                                         Feliu Formosa
                                                           "Al llarg de tota una impaciència"

"ROBA ESTESA" de Feliu Formosa

Feliu Formosa és un dels poetes actuals que més m'agraden. Sense el ressò mediàtic d'altres autors, la seva poesia, clara i acurada, arriba endins.

La roba estesa de la gent pobra,
als patis foscos i als descampats,
coneix l'angoixa dels dies grisos,
sap l´enyorança del temps gastat.

Roba cosida en nits de vetlla,
roba comprada als encants vells,
roba tenyida de color negre,
roba arreglada d'algun parent.

Roba donada per la gent rica,
roba pispada d'algun terrat,
roba perduda i retrobada,
roba heretada dels avant-nats.

Roba enterrada i ressuscitada,
roba menjada pels detergents,
roba sargida i apedaçada,
roba bufada per tots els vents.

Roba bandera de causa inútil,
roba cansada de treballar,
roba que plora sobre els qui passen,
roba que crida pels seus forats.

Als patis foscos dels barris pobres
la roba estesa va degotant,
coneix l´angoixa dels dies grisos,
sap l´enyorança del temps gastat.

                                Feliu Formosa

"AMB LA PLUJA" de Feliu Formosa

Avui,   Dia de la Poesia,   compartim  un poema de  Feliu Formosa,  un dels autors contemporanis  que  més  m'agraden.

                                                                                                                                                                                                                             Oyendo  la lluvia
                                                                                                                  te escribo.
                                                                                                                 Juan Ramón Jiménez

Amb pluja i
silenci
t'escric.

Amb sol i
paraules
et faig.

Recobro en
tu totes
les nits.

Voldria
buidar-me
de tu

per tal de
tornar-me'n
a omplir.

I sé que
així ho faig
quan et tinc,

i així ho
torno a fer
quan em tens

Amb pluja i
paraules
et faig.

Amb sol i
silenci
t'escric.


             F. Formosa

BON DIA, POESIA

                                                   :-)

Grans Poetes entre nosaltres: "FARÀS DOS TRUCS..." de Feliu Formosa

Feliu Formosa confessa que aquest poema és un dels seus preferits. Pertany a "Cançoner", escrit immers en el dolor per la mort de la seva esposa Maria, que el poeta enyora i espera.

Faràs dos trucs i t'obriré la porta
i no em sabré avenir que siguis tu.
Et faré entrar al meu pis, que desconeixes
i que només és fet per subsistir-hi.
Però m'hi trobaràs, qui sap per quin
designi inescrutable. Així que et fiquis
al menjador, veuràs el teu retrat
i els nostres llibres. Sonarà el Nocturn.
(Fullejaràs potser Virginia Woolf.)
Vindré darrera teu, amb el desig
de sentir els teus cabells damunt la galta.

Amb tendresa infinita, et faré asseure
en un dels vells seients que compartírem
(durant els darrers temps hi estudiaves
el llarg monòleg d'una dona sola
que no vas ésser mai.) Al teu davant,
espiaré els teus ulls, el teu trist somriure
dels teus llavis amables, mig oberts,
i tot acabarà en una abraçada
que serà la primera. No hi haurà
ni passat ni futur. Tot serà lògic.
            I aquest poema mai no haurà existit.

                                 Feliu Formosa
                               Cançoner (1976)

Grans Poetes entre nosaltres: "CANÇÓ D'HELENA DES DE TROIA" Feliu Formosa

Dissabte passat, en una entrega de Premis, vaig tenir ocasió de conèixer a Feliu Formosa, em va semblar una persona senzilla i amb molta humanitat. I un gran poeta.

 

Si pogués escoltar

com s'acosta l'amant

igual que el primer dia

quan em va fer oblidar

una vida cansada.

Encara em sol tenir

més enllà d'un amor

que ha quedat enrere

com l'encís que amb el temps

s'ha fet una llegenda.

Em reneix el desig

recordant els ulls foscos

d'un jove que somia

un cos hospitalari

en un racó del port.

M'hi podria oferir

mentre un marit ofès

i un amant ressentit

fan guerra per mi

sense necessitar-me.

                Feliu Formosa

               “Cap claredat no dorm”

 Pintura F. Leighton