dimarts, 31 de gener del 2012

1er ANIVERSARI

Avui fa un anyet i jo el trobo molt bufó!
Potser li falta una mica d'empenta, trobar la manera de fer-lo més viu i participatiu...
Ho seguirem intentant!



AGRAIREM IDEES, COL.LABORACIONS I SUGGERIMENTS!



dissabte, 28 de gener del 2012

*"QUE TIENE LA GUITARRA"

Sensual, sensible y siempre musical:  Dalda




¡Qué tiene la guitarra!
que cuando la acaricias llora alegre.
Llora y ríe al mismo tiempo
como un murmullo de agua clara.
Azahar y jazmines
pone al aire,
arrayanes y fuentes de la Alhambra,
embrujo y duende.
Humo musical celeste,
zafiro,rubí
rocío de oro,
quejido demujer,
mujer sonora.
Cuando acaricio tu piel, mujer...
¡Tú también te quejas como una guitarra! 

                       M. López  DALDA




dijous, 26 de gener del 2012

"L'OMBRA"

Avui ens arriba un poema des de Mataró, la Maria Àngels comparteix la seva sensitiva poesia amb nosaltres.



Has passat per al vida
com l'ombra que no ha fet soroll.
Has estat sota un bosc embogit
a on les nits eren llargues i fredes,
els dies llargs.
Trepitges aquesta terra
a on creixen els matolls de la vida.
Els porto a dintre meu.
Has tancat amb aquesta gran porta de marbre
tots els sentiments
i les teves emocions.
Tot l'amor que t'has emportat
podies haver-lo deixat.
Jo l'he trobat a faltar. 
 
                  Ma. Àngels Carreras Tornés


Gracies, Maria Àngels, es un poema molt inspirat 

 

dilluns, 23 de gener del 2012

GRANS POETES ENTRE NOSALTRES: "J O" de Narcís Comadira


Un bon veí, el veí de dalt, ens recorda que avui fa 70 anys un POETA, amb majúscules. Ho celebrem compartint aquest sonet, que és una confessió i una autobiografia.
PER MOLTS ANYS, POETA!

          
Sóc mascle i gironí. Mitja estatura.
Cabell castany, ullets de marrec trist.
Romàntic una mica, cosa dura
en el temps que vivim. Prou ho tinc vist. 
 
Mozart més que cap altre m’entabana,
i, en versos catalans, Josep Carner.
Crec en l’amor, la taula quan tinc gana,
els plaers de la carn, que em moriré. 

 
I si a estones em vaga de fer versos
i confegeixo quatre mots dispersos,
no ho faig pensant en un darrer sentit, 

 
que no vull fer carrera de poeta.
Ai las! Lletraferit de l’A a la Z
en llengua fosca i en país petit!



                  Narcís Comadira
                    "El verd jardí"


I a demés pinta!
Pintura N. Comadira


divendres, 20 de gener del 2012

Relats Conjunts: "CHOP SUEY"



- Aquest mes t'ha anat estupendament. Ja et deia jo que serviries per aquesta feina!
- És cert, i no m'ho pensava pas. Quan m'ho vas proposar em va semblar que em prenies el pel.  Em veia incapaç de fer una cosa com aquesta, estava segura que no podria!
- A gairebé a totes ens passa el mateix. Fa una mica d'angúnia, però tot és posar-s'hi.
- Al principi em costava molt, però ara...
- Li has trobat el gust.
- Dona, no et passis... Diguem que m'hi he acostumat.
- I haver d'anar així vestida?
- Pitjor fora anar de frac o de pantera rosa. T'està sonant t el mòbil!
- Si. Potser és un client.    Bona tarda, parla amb   "Les cobradores del Xarleston i els morosos ja no ho son". Digui'm, en que el puc ajudar?





dijous, 19 de gener del 2012

POETES ENTRE NOSALTRES: Ponç Pons


Un poema del menorquí que el 2011 va ser anomenat Poeta de l'any per Govern de les Illes  Balears.


        A  LA  POESIA

         El poeta és veritablement lladre de foc.-Rimbaud-                                             
De vegades el full és un gran pantà blanc
on, els signes són crits, soterrat hi ha l'infern.

T'he estimat tant de ver que he volgut agraït
ser poeta i t'he donat de tot cor la meva ànima.

El festiu vaixell ebri s'ha enfonsat i el jove
de la vall amb dos tirs al costat era Déu.

Sense tu res no hauria tingut emoció
ni hauria estat tan bell açò que en diuen viure.

Je ne sais plus parler. Tot està consumat.
Més que lladre de foc, sóc la brasa d'un somni.

                                              Ponç Pons 




dimarts, 17 de gener del 2012

DIMARTS UNA MICA DE MÚSICA i UN POEMA: Criatura dolcíssima

LLuis LLach canta el poema de Joan Fuster. Deliciós!


...no sé si m'estimaves, t'estimava
i això era tot, i això era prou...

 Que bonic!

dissabte, 14 de gener del 2012

"BUSCANDO PUERTO"

 Es duro navegar por la vida, acechan peligros, tormentas y los vientos no siempre son favorables. Hace falta entereza y valentia para llegar a buen puerto.

 
Una orilla blanca, una orilla negra,
y en medio mi barco navega, navega,
buscando una orilla ni blanca, ni negra,
una orilla verde color primavera
con pájaros verdes, con verde arboleda,
con hermosas flores de frutos que esperan
a crecer sin hielos de negras quimeras.

Una orilla blanca, una orilla negra,
y en medio mi barco navega, navega,
una vela blanca, una vela vieja
que el viento castiga con toda su fuerza
y empuja mi barco hacia las tinieblas,
ahora que lo tumba, ahora lo endereza,
ahora que se hunde, ahora casi vuela,
igual que un juguete en manos traviesas
del niño que rompe, que llora, que juega.

Una orilla blanca, una orilla negra,
y en media mi barco navega, navega,
el viento se calma, otra vez la brega
buscando esa orilla verde primavera
donde no haya nubes negras de tormenta
manantial de rayos de estupidas guerras,
ni rios fangosos de lágrimas negras,
de hojas caidas, de ramas ya muertas.

Una orilla blanca, una orilla negra,
y en medio mi barco navega, navega,
y otra vez el viento viene con su fuerza
a llenar mi barco de aguas revueltas
y vuelven las nubes negras de tormenta
que mandan sus rayos a quemar mis velas,
es tanto el esfuerzo, es tanta la brega,
que el timón ya viejo pronto està a la quiebra.

Una orilla blanca, una orilla negra,
y en medio mi barco sin rumbo navega,
lejos de esta orilla de esperanzas nuevas
¿Donde está ese puerto que a mi barco espera?

Una orilla blanca, una orilla negra.

                      Nicanor López




dimarts, 10 de gener del 2012

dissabte, 7 de gener del 2012

"MINUENDO"

Minuend,

subtrahend,
            el resultat: UN SOSPIR...


Menos
Ni un sólo pájaro ha cruzado mi frente
De la risa de las aves vacío el pentagrama
Dejo mis dedos de araña
morir al borde de la página blanca


Menos
La piel del agua mansa me devuelve el paisaje
Ni una reverberación- el todo estático
Estático reflejo de mi ser estático


Menos
Ni un resquicio de eclipse en mi pupila
Vuelve el nombre al nombre
el pulso al pulso

Vuelve el pájaro al aire
el aire a la tierra
la tierra al mar
el mar a mi bolsillo...



Menos
Nada
Un suspiro
Leve como la llama más leve


                 Eva Moreno i Bosch


dijous, 5 de gener del 2012

GRANS POETES ENTRE NOSALTRES: "LA PRIMERA VEGADA" de Joan Margarit

 Un tast del llibre "Casa de Misericòrdia" amb 64 poemes que s'han de llegir


Ens vam trobar a la Plaça Catalunya,
davant la filera de rellotges
que marcaven l’horari de les ciutats del món.
Ja no he parat de riure o de plorar per tu.
La lluna sempre ha estat als vidres freds
de les finestres de la nostra vida
com un d’aquells rellotges, que ara marquen
el passat i el demà del nostre amor.
En alguna ciutat del pensament
jo t’estaré estimant
quan marqui la teva hora solitària
l’esfera de la lluna sobre el mar.

                   Joan Magarit 
                       "Casa de Misericòrdia"





dimarts, 3 de gener del 2012

DIMARTS UNA MICA DE MÚSICA i UN POEMA: Milonga del moro judio

Avui llegirem poemes a les Cotxeres de Sants, per la PAU .
Aquesta cançó del Jorge Dexler la trobo colpidora, amb una lletra que és tot un al·legat contra la guerra.


LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...