"JUDICI PRECIPITAT" de Pere Calders

Un altre conte de Calders.  No fem volar coloms abans d'hora...

JUDICI PRECIPITAT

Una vegada vaig rebre una flor roja, i no sabia si era una amenaça o el testimoni delicat d’una admiradora. 

Posats a triar, vaig quedar-me amb això darrer (perquè vaig més curt d’enamorades que d’enemics) i ja em feia tot de càlculs feliços a base d’entrevistes deliqüescents, quan va trucar a la porta i aparegué un missatger d’aquests que van amb moto. El cor em va bategar de pressa.

Però no: el noi em va dir que s’havia equivocat de pis i em va demanar que li tornés la flor.

 

                                            Pere Calders

"QUÈ HI PODRÍEM FER" de Pere Calders

Aquest és el conte de Pere Calders que vaig llegir l'altre dia al Correllengua. El trobo molt divertit!

                                                     "QUÈ HI PODRÍEM FER?"

  Sabeu aquell conte oriental tan bonic, que ens parla d’un mandarí (xinès, és clar), que una nit va somiar que era una papallona i l’endemà, en despertar-se, no sabia si era un mandarí o una papallona?

Doncs això no és res: a darreries de l’any passat, vaig conèixer un comerciant del  Port de la Selva  que  va somiar que  era  una granota i,  en  llevar-se,  va comprovar que era realment  una granota. La seva senyora, esgarrifada, el va treure del llit a cops d’escombra i de poc que no el desgracia per sempre més. Sort  van  tenir dels coneixements paranormals d’un  farmacèutic  (el nom del qual em callo  a petició de  l’interessat)  que amb  quatre passades  de mans i una beguda va aconseguir retornar el comerciant a la seva forma habitual.

Però no ha quedat bé: les nits de lluna plena, rauca. I la seva senyora, que té estudis i és molt moderna, es vol divorciar. Sembla mentida com les històries, en passar d’Orient a Occident, perden cos i poesia

                                                      Pere Calders

 

" LES BONES COSTUMS " de Pere Calders

Avui fa 100 anys del naixement de Pere Calders. Compartim un conte dels seus. Aquest a mi em fa molta gràcia.

Aquest és el cavall d'Espartero, famós no precisament per la seva llarga crinera.

El cavall, desorientat per una malapta estirada de la brida, va fer un bot i el cavaller caigué en mala posició. El genet es va trencar una cama i el cavall, convençut que complia un deure pietós, va rematar-lo amb una forta guitza a la nuca.  

                                 Pere Calders