ANGELICALS

Als amants de les bestioles podem gaudir d'una col·lecció d'obres mestres de la pintura en la versió més "animal". Aquí teniu uns gatets tan angelicals que ni en Rafael se'ls hauria imaginat:

o  Tres Gràcies, tan gràcils com les de Boticcelli:

L'autora, Melinda Cooper fa la seva personal i simpàtica versió d'aquestes immortals obres d'art. 

I a mi em fan gràcia!

         

                           ;·D

" MAR D'ESPERANCES "

Un poema de les Itineràncies que hem fet sobre poemes de Vinyoli. 
Que no ens falti l'esperança!

Ompliré el mar d’esperances
-esperança verda, esperança blava-
de la sorra a l'horitzó
onada a onada.

Lluna que et mires al mar
d’il·lusions plena
-esperança blava, esperança verda-
fes que creixin ben aviat
com la marea.

            Esperança blava,

                   esperança verda... 

                          Esperança sempre!

                                  Glòria 

A VERDÚ FALTA GENT!

i poetes...

Esperem que de públic no en falti. 

                                         Us hi animeu???

                                                                                                           ;D

ESTIMAR ELS ARBRES

i abraçar-los perquè ens donin força!

Ara, que aquest me'n guardaré prou de fer-ho. Potser em mossega.   
 
            És tan lleig, pobret!!!

                                                                       :o

P.S. Aquest és l'arbre del que parlen la M.Roser i en XeXu. L'arbre sense pantalons... 

                                                  ;D

RELATS CONJUNTS: Aix en Provence

La nostre aportació a Relats Conjunts. 

Monsieur Delage estimava el seu cafè. Hi havia entrat a treballar als catorze anys per fer petits encàrrecs, després l’amo,  M. Bertrand, el va deixar servir cafès, més endavant ja li va permetre prepara'ls en la brillant cafetera que presidia el local i que feia uns cafès deliciosos.  Amb el temps i posant molt  d’esforç i molta voluntat va arribar a ser l’encarregat i quan el propietari, a qui els anys  ja li pesaven, va decidir anar a viure amb la seva filla prop de Marsella li va traspassar el negoci,  que després va arribar a ser seu.

Tota la seva vida era la cafeteria, coneixia i mimava als seus clients: Mme. Renard, que solia seure a la terrassa on prenia un café au lait i un croissant, que compatira  amb el seu caniche blanc, que sempre duia en braços; M. Lasserre, que es llegia Le Figaro fins al peu d’impremta; Mlle. Justine, una noia de moral distreta que venia tot sovint cap al tard a fer un piscolabis per anar després qui sap a on… Sabia les dèries i les manies de tota la seva nombrosa clientela. Els seus clients eren els seus amics i ell els corresponia sobradament.

Es va casar -no podia ser d’altre manera ja que apenes sortia del negoci- amb una nova clienta molt bonica que s’havia mudat a viure al costat . I van tenir dos fills. Dos cervellets, ningun dels quals sentia la vocació del seu pare. Els dos van estudiar sofisticades carreres que M. Delage ni sabia explicar en què consistien. Ara tots dos treballaven als Estats Units, un a una punta i l’altre a  l’altre extrem. Els veia un dies a l’estiu quan venien a visitar-los amb les seves dones i fills, que parlaven en anglès i que ell no entenia.

Quan va perdre la seva esposa, una dona amorosa i tan entregada com ell al negoci, Mr. Delage va convertir als seus clients no ja en amics sinó, en la seva família. Vivia absolutament entregat  a ells, fins a morir, literalment, al peu del canó.

Els fills ara han venut  a bon preu aquell local amb la seva deliciosa decoració dels anys vint que M. Delage conservava  com una relíquia. 

El proper dissabte allí hi inauguraran un McDonals.

                                                                          
                                                                                                            :-(

"MATEMÀTIQUES" de J.López Bardenas

Avui un  poema d'un company del Col·lectiu d'Artistes de Sants, que de segur os farà somriure, com m'ha fet a mi. O potser reflexionar. I aquest és l'enllaç al seu blog

A la taula del costat

una parella dina, com jo.

Es passen tota l’estona

parlant de matemàtiques,

matemàtiques de grau

                            superior,

logaritmes, equacions,

arrels quadrades, números

elevats potencialment,

productes infinitesimals.

Una autèntica orgia

numerològica. Tots dos

estan d’allò més entusiasmats.

Jo, escoltava la conversa,

els mirava de reüll.

Segur, l’orgasme s’esdevindria

en qualsevol moment.

Hi ha tantes maneres de fer

                                    l’amor... 

                                                                             Pep López Badenas

HAN PASSAT 300 ANYS

             i...

BONA DIADA A TOTHOM!!!

DUBTES DE PROTOCOL

Algú ho sap?

Penso que el més educat fora deixar-lo guardadet, a la butxaca. I en silenci. 

              :·)

Relat. Les amigues: LA JOSEFINA

 UN HOME CASA

La Josefina ja tremolava de pensar què passaria quan el seu marit es jubilés.

-Nerviós com és i amb el que li agrada manar a bon segur que no em deixarà tranquil·la en tot el dia.
  
Ella pensava que tenir un home a casa és com un armari en mig del passadís, que fa nosa al anar i al tornar. I els seus pitjors presagis es van complir quan a en Narcís el van jubilar.

-Tot el dia està dient-me el que he de fer i com ho he de fer, s’atreveix a opinar sobre com s’han de fer el ous ferrats perquè quedin amb puntilles i quina és la millor manera de netejar la plata... Però el que pitjor porto és quan s’obstina en acompanyar-me al mercat. Es fa l’entès en tot...i sovint fica la pota. L’altre dia a la carnisseria va confondre un cabrit per un conill! La carnissera encara deu de riure ara. I ell amb tota la patxorra encara va dir: -Doncs he vist conills més grossos que aquest cabrit!.
 A la peixateria es fa el setciències, com si hi entengués, ell que amb prou feines distingeix un rap d’una sardina. Porta de bòlit a la dependenta preguntant el nom de tots els peixos de la parada. Penso que no ho suportaré, encara ens acabarem divorciant a aquestes alçades! 

Les amigues van procurar calmar a la Josefina, ressaltant totes les virtuts que sabíem d’en Narcís i obviant alguns defectes que eren força evidents.

-Anima’l a fer tallers o cursos d’alguna cosa que el pugui interessar. No jugava als escacs?. I cantar?. El teu home té una veu greu i els barítons són molt apreciats en una coral. No li agradaria pas cultivar un hort urbà?. Fer un taller de poesia?. I algun esport?...

Els suggeriments de les amigues van ser de lo més imaginatiu. Des de el padel a cursets de grafologia.
Va costar un temps que en Narcís trobés la seva vocació i això li va costar més d’un disgust a la nostra amiga. Finalment i gràcies a un oportú curset de fotoshop ha esdevingut el fotògraf oficial del mercat. Retrata amb molt d’art les parades. I a les dependentes els hi fa uns retocs amb el fotoshop que queden d’allò més afavorides i elles estan molt ben disposades a deixar-se fotografiar. Ja ha guanyat alguns concursos i ara està preparant una exposició de fruites tropicals amb les seves corresponents “fruiteres” que promet ser espectacular i acolorida.
La Josefina ja no es queixa del seu marit, però jo diria que està una miqueta gelosa...

                                                                                           Glòria

Dibuix: Iñigo Telleria

VIU SANTS...

Sants és viu!

Encara no em endreçat els carrers de tota la parafernàlia de la Festa Major...

Aquest eren els ninots del meu carrer veí. Els Pokemons

que ja comencem a assajar la V pel 11 de setembre.

Un no parar... Sants és un barri amb molta vida, m'agrada, i no sóc santsenca de naixement. Ho sóc de cor.

                                                                                                    

;D

MANTENIMENT i NETEJA...

...del vostre ordenador. Sabíeu que és molt important netejar-lo per dintre i per fora? Ara és un bon moment per posar-lo a punt.

                                                           >>>  aquí
                                            

Escolteu, el deixa com una patena. I el preu?  Baratet:
una moixaina, una xuxe, un passeig....

                                                                :)