Avui, una poeta reconeguda - i activa blocaire - amb un tast del seu llibre "Llavis que dansen", un títol suggerent, i un poema molt adequat per aquesta data.
MEDITACIÓ PEL PAS DE
MAIG A JUNY
“Oh
, quantes vegades quines belles coses m'ha dit Galatea!
Vents, porteu-ne un bri a les orelles dels deus!
Virgili - Bucòlica III
Entrem
al juny, em dius, i no t'escolto,
perquè
amb les mans sobre el paper, dolgudes,
penso
en aquells estius adolescents
i
en aquest juny que, tot venint, m'aparta
dels
camps d'un blat que fou segat per sempre;
dels
vells camins entre les vinyes,
del
silenci del vespre als turons,
quan
cel i terra érem tot u.
No
hi ha arcàngels benèvols; les imatges
fugen
d'un cel distant
i
ara la meva terra ja és un altra.
Si
et miro, aquest silenci dels teus ulls
em
torna el plor de les acàcies,
l'aigua
de la tempesta i els coixins de seda,
el
llamp arborescent, la música nocturna,
els
quaderns amagats, i l'elegia
pels
nostres cossos breus, abandonats
en
qualsevol paisatge incandescent.
Arriba
juny i trobarem que és bell
perquè
ets la meva terra i el meu blat
i
el desfici nocturn, i el vi i la mel.
Queda,
al fons del retrat, la perspectiva
d'un
altre juny aeri, sense pes,
ombra
d'una paradís evanescent.
Olga Xirinacs
" Llavis que dansen "
.jpg)
