dilluns, 14 de març del 2011

ABSÈNCIA


M'emmirallo als teus ulls
però s'ha tancat la porta.
Perquè et sento tan lluny
quan estem a la vora?

Pel teu front passen núvols,
sense pluja ni ombra
i una boira com pols
en la mirada eixorca.

Tu restes a un castell
sense clau a la porta.
M 'estavello contra ell
fins a perdre les forces!

La tarda va caient,
esdevé melangiosa...
i jo et premo la mà,
tu no em tornes resposta.

La mà que acaronava
ara es balba i absent,
una branca sens saba
d'aquest cos que no és teu.

Solament a vegades
pregona en els teus ulls
una mirada clara
que em diu que encara ets tu.
                               Glòria




Pintura: Renè Magritte






4 comentaris:

  1. M'encanta aquest poema. No sé què tenen que em recorden coses...

    ResponElimina
    Respostes
    1. És força trist. Desitjaria que els teus records fossin bons i dolços.
      Una abraçada!

      Elimina
  2. Buf!! Força trist sí... Però tan real...

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...