divendres, 18 de març del 2011

"ÀNGEL CAIGUT"


En Joan ens evoca una imatge desgraciadament quotidiana. Àngels caiguts, amb un destí del que difícilment es podran escapar...





Asseguda i amb el cap cobert per un mocador
 de color imprecís,
estén la mà, i amb la criatura com a reclam, demana
i servil s’inclina quan rep l’almoina compassiva.
Pobre àngel en les escales del metro caigut!
Mentre altres es gronxen feliços en el parc,
tu viuràs en un raser de sabates brutes 
i cigarretes llençades.
A ells els rentaran les mans tantes vegades com calgui,
i tu te les posaràs a la boca havent netejat, 
innocent, les rajoles ennegrides.
Mentre ells s’adormiran dolçament cantats,
a tu t’adormirà el raspós frec de les sabatilles de marca.
Pobre àngel en les escales del metro caigut, i utilitzat
                                                  Joan Bernadas


4 comentaris:

  1. quants d'àngels caiguts.. que gràfic el poema

    ResponElimina
  2. Maravellós el poema. Tots són ángels.....caiguts o volant per dalt del cel.....del cel de la nostra ánima. Rosa Maria

    ResponElimina
  3. Quin poema més trist i tendra, pobres criaturetes, que la gent ens mirem amb cara de pena, mentre passem de llarg...
    Bon tarda.

    ResponElimina
  4. És cert, M. Roser, passem de llarg... Són tants i és tanta la picaresca que s'aprofita d'ells!.
    Pobres innocents, que neixen en un entorn que ja els hi marca la vida.

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...