Un poema de "Bosc de Paraules" que parla del amor i del desig.
M'agrada, quan estem junts,
M'agrada, quan estem junts,
posar la galta al teu pit
i sentir el batec del cor,
que, tu m'ho dius, glateix per mi.
M'agrada, quan estem junts
i la nit es va ajocant
enredada entre els teus braços
sentir-me la teva carn.
M'agrada, quan estem junts,
llavi al llavi, pell amb pell,
fins saber que és el mateix
l'aire que respirem.
Per sempre.
Amén.
Glòria
M'agrada el poema perquè no es perd en mil metàfores, es poden explicar les coses de manera senzilla però preciosa, i això que no és fàcil descriure uns sentiments així.
ResponEliminaGràcies, Xexu, el que tu comentis una poesia és un fet extraordinari. Si a demés l'he escrita jo i t'agrada, aquest "fet extraordinari" m'afalaga moltíssim.
Elimina:D
Els sentiments no necessiten paraules complicades per expressar-se, quan són autèntics...
ResponEliminaPetonets Glòria
Quan parla el cor no és perd en retòriques. Al menys jo ho sento així.
EliminaPetonets, M.Roser
Pell i aire. Preciosa combinació.
ResponElimina;-)
Pell i pell, pell i aire, pell i llavi, llavi i llavi....hi ha moltes combinacions precioses. ;-D
Elimina