Pretendre construir un edifici 50 pisos més alt que els del voltant era per qualsevol psicoanalista un cas de manual: una manera evident d’intentar superar la
microfalosomia que el turmentava i que li donava problemes amb les nombroses dones que
tenia, que l'aclaparaven amb les seves atencions.
Contemplant
el skyline de Dubai, Menud el Qurt Kardem sentia un goig immens, més que el
que li proporcionava les atencions de les belles fèmines que pretenien els seus
favors. El seu micropenis arribava a dimensions per ell insospitades i a
satisfaccions inesperades.
La vida havia dotat a Menud d'incommensurables riqueses, però la Natura havia estat escadussera amb ell: baixet, poc agraciat i amb el problema esmentat que el neguitejava.
Però ara instal·lat a la planta més alta del pretensiós edifici ja no envejava a cap home de Dubai, havia superat tots els seus complexes, ell, pensava, era el més gran, ell estava per damunt de tots.
:-0
:-DDD Penis d'acer!!!
ResponEliminaI sempre erecte!
Elimina;-D
Pobret...
ResponEliminaBoníssima aportació!
Si, pobret, encara que sigui immensament ric.
EliminaCelebro que t'hagi agradat!
Bravo! Molt ben trobat, i molt ben escrit! Reconec que alguna cosa semblant em va passar pel cap, no m'hauria sortit com a tu, però sí vaig veure el Burj Khalifa com un símbol fàlic. Al final vaig desestimar la idea, però sort que tu l'has executat d'aquesta manera tan explícita. I tant que se sentia poderós, ja podrà!
ResponEliminaOi, que si? Pel meu punt de vista és un símbol clarament fàlic...i sincerament és l'únic que se'm va ocórrer pel relat.
EliminaEstic contenta de que t'hagi agradat.
:-)
ell no deixava de ser un pobre infeliç
ResponEliminaO és, però ell es vol auto-enganyar. Potser canviaria el monumental edifici per un penis en condicions.
EliminaOstres! Ja pot psicoanalitzar-se, ja, que té molta feina! Molt bo
ResponEliminaEl que té es un problema molt gros per el propietari d'un harem, això no ho arregla un psicoanalista, més aviat un cirurgià.
EliminaGràcies, Loreto!
si si...però el problema era el mateix de sempre, molta dinamita i poca metxa
ResponEliminaI tan poca! Microscòpica, pobret.
Elimina;-)
per damunt segur ! hi ha molts així .....ben escrit i ben dit!
ResponEliminaDoncs si. El món n'és ple d'éssers que exhibint el seu poder amaguen altres carències importants.
EliminaGràcies, Elfree!
Per sort, la Natura és sàvia i no dona tot a un de sol, sap repartir molt bé !!
ResponEliminaEstà bé que la natura reparteixi, però no sempre és equitativa, hi ha qui té microfalosomía i a sobre no té ni un ral.
EliminaUna abraçada, Artur!
Ostres, ha anat ben bé d'un pèl que no escrigués una cosa semblant! El meu primer esborrany de relat començava amb dos tios pixant al lavabo i un mirant la titola de l'altre... i d'aquí derivava fins la torre del califa! No ho tenia clar i ara ho he entès perquè el teu relat, amb el Menud el Qurt Kardem, li dóna vint voltes a la meva idea inicial! Molt bo, molt divertit...
ResponEliminaVa ser el primer que em va venir al cap, vaig pensar que a molts companys els suggeriria el mateix, per sort hi ha molta imaginació entre els bogaires! El Menud el Qurt kardem ja semblava predestinat...
EliminaHe llegit el teu i es molt enginyós, comparar el Taj Mahal amb aquest "monument" està molt ben trobat.
Et felicito, Ignasi!
"Digues-me de que presumeixes i et diré que no tens"
ResponEliminaJa veus, ni amb tot l'or del món, ni amb l'alçada més gran ... jijiji
Molt bon relat, nina!
Aferradetes ‾‿⁀
Una dita molt encertada!
EliminaJa coses que no és poden comprara amb diners...
Gràcies, bonica!
Molt ben trobat.
ResponEliminaGràcies, Montse!
EliminaAra vaig a llegir el teu.
Després de llegir això, m'agradaria saber què li va passar pel cap al califa que va fer construir la torre de Dubai...
ResponEliminaAixò no ho podrem saber, Núria, encara que m'agradaria endevinar-ho. El que està clar és que de gust no en té gaire i que li vol enlluernar a tothom amb la seves magnificències.
EliminaMolta façana.
ResponEliminaTOT façana.
Eliminajajajjajaj molt bé!! jo també m'havia imaginat alguna cosa per l'estil... és que se li veu una forma... si. Però no veia com enfocar-ho... jejeje... és que potser has encertat la realitat!
ResponEliminaNo és tan fàl·lic con la torre Agba, però apunta maneres. Totes aquestes exageracions donen que pensar sobre les carències dels que les manen construir: Diguem de que presumeixes...
EliminaGràcies Ada, per la visita i el comentari