RELATS CONJUNTS: Jeroglífics

 La nostra col·laboració a Relats Conjunts

Ja de petit en Ramon Sescases va demostrar una inclinació malaltissa per tot el que feia referència a l'antic Egipte. Col.leccionava escarbats i les manualitats de la escola s'assemblaven més  a un vas canopi  que la gerreta que tenia per model.

Quan va anar creixent continuà en augment la seva afició. Com era d'esperar va voler ser egiptòleg i estudiant de valent va anar coneixent fil per randa totes les deïtats, els faraons i les seves dinasties, els costums, les cerimònies. Tot. Ho sabia tot i seguia investigant.

Als pocs amics que tenia, perquè era poc sociable i la seva conversa avorrida girava sempre sobre el mateix, els va demanar que en lloc de Ramon li diguessin RamSes, adjuntant nom i llinatge, i perquè no va gosar demanar que li diguessin Ra, solament, com el deu del sol, del cel i de la vida.

Viatjava sovint a Egipte i no se li coneixia parella de cap mena ni altra afició que l'esmentada.

Fins que un dia va sorprendre a tots anunciant el seu prometatge amb la professora que li ensenyava a desxifrar jeroglífics. Quan els hi va presentar es va aclarir tot: la dona era força més gran que ell, seca i esprimatxada, cadavèrica, amb una pell fosca i apergaminada. Els ulls inexpressius i uns llavis ressecs que mai somreien i que amb prou feines feia servir per parlar. En RamSes, seguint el seu deler, s'havia enamorat d'una dona que semblava una mòmia!

Es van casar i val a dir que van ser feliços.

                                                             :-O