dilluns, 18 de maig del 2015

RELATS CONJUNTS: Un viatger

La nostra aportació a Relats Conjunts






Sempre estava viatjant, per la seva feina i per les mil excuses que se inventava per anar d’aquí a allà. Era un viatger impenitent. La seva quadra sempre estava bastida dels exemplars més ràpids i resistents:  el Llamp, el Nervi, el Valent…. Sempre a lloms del seu cavall tenia l'autonomia per desplaçar-se que ell valorava sobre totes les coses. 

Però des de que l'Helios el va tirar per terra, deixant-lo malferint i amb un grapat d'ossos trencats, va agafar una por cerval als cavalls -avui li diagnosticarien una equinofòbia-  que l'allunyava de qualsevol èquid. L’esquena el turmentava i les seves plaents galopades havien esdevingut un record insofrible. Durant un temps es va ensorrar. Mai podria viure tancat en el seu desangelat casalot, ple de criats silenciosos i de llòbregues habitacions, per ell això no era vida. 

Per sort el seu amic Daimler li va oferir la solució: havia inventat una andròmina autopropulsada. Podria anar  còmodament  assegut i seguir viatjant per tot arreu. Avui li portara. Ell, frissós, l’espera escrutant l’horitzó dels seus vastos i àrids dominis, confiant que l’amic posarà remei a una situació que ara li sembla insuportable.



30 comentaris:

  1. L'andròmina en qüestió no sembla la cosa més còmode del món, però segur que no li destrossarà tant l'esquena com anar a cavall. Un bon substitut.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Potser tampoc li servirà de res, però la qüestió és provar-ho. A demés li darà un toc de modernitat entre els veïns.

      Elimina
  2. I sempre pot descobrir què és un o una autoestopista.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si, aquestes són avantatges d'anar amb una andròmina, que pots portar companyia.

      Elimina
  3. El primer que llegeixo...a veure si li serveix... Segur que s'hi esforçarà molt si liminteressa tant viatjar. Pot anar provant estris curiosos tot esperant que s'inventin els avions.

    ResponElimina
    Respostes
    1. El seu interès el va convertir en pioner, en aquelles contrades ni havia altre automòbil. Poc després se'n va comprar un el metge, que també viatjava molt.

      Elimina
  4. en fortes baixades...potser més perillós que el cavall.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ei, que per això es va inventar el freno! Aquest en duia de freno, encara que era una mica rudimentari, no li calia pas frenar amb el peu.

      Elimina
  5. Jo també i viatjaria amb aquesta andròmina, segur que no em tiraria a terra com una vegada va fer un cavall...
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Això ja depèn de la prudència del conductor, aquest li agrada corre, esperem que no tingui un altre ensurt...
      Petonets!

      Elimina
  6. Ostres Glòria, acabo de veure el poema de la teva filla, premiat als Jocs Florals...Jo vaig ser jurat i em va agradar molt , però no sé si va venir a recollir el premi, perquè va faltar algú...M'hagués encantat saludar-la.
    Felicitats!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Segur que us vau veure, ella hi va anar, però no us vareu reconèixer. Llàstima!
      A ella també li hauria fet il·lusió conèixer-te.
      Gràcies, M.Roser!
      Petonets.

      Elimina
  7. sort que sempre tenim aquell amic disposat a fer-nos la vida més agradable. Poder l'andròmina no l'hi serveixi de gaire, però al menys ho haurà provat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Amb l'andròmina i l'amic segur que passarà bones estones, potser no viatjarà tan lluny, però ho podrà fer acompanyat.

      Elimina
  8. L'important és seguir el viatge acompanyat d'un bon amic.

    ResponElimina
    Respostes
    1. I tant, Montse, un viatge amb companyia sempre serà més entretingut, especialment si és un bon amic qui va al teu costat.

      Elimina
  9. Diuen que es pot viatjar assegut des de casa, amb l'ajuda d'un bon llibre, una bona música o un bon documental, però com sortir i notar l'aire a la cara no hi ha substitut...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Qui troba plaer viatjant és difícil conformar-lo amb succedanis. Necessita viatjar sigui con sigui i en aquest cas l'andròmina de l'amic Daimler, rudimentària encara i imperfecta, pot ser de molta utilitat.

      Elimina
  10. No hi ha res com tenir amics creatius!

    ResponElimina
  11. Sembla un dos cavalls força més còmode.

    ResponElimina
  12. viatjarà molt millor assegut còmodament ...molt bo

    ResponElimina
    Respostes
    1. Potser no correrà tant, però anirà més còmode.
      Gràcies, Elfree!

      Elimina
  13. Espero que el camí sigui pla i gens boterut...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si, perquè em sembla que el tema de la suspensió no està gaire ben resolta.
      S'haurà de posar un coixí sota el "paner" si el camí és boterut.

      Elimina
  14. Tot té solució en aquesta vida, segur que acabarà agraint el canvi

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tindrà que acostumar-s'hi, però l'andròmina és una bona solució. L'andròmina és el futur.

      Elimina
  15. Aquesta no menjava molt ;)
    Què bo!!

    Bessets, nina!

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...