Vull compartir el que em passa pel cap amb qui ho vulgui llegir. Al cap hi tinc poemes, relats,
records...el que va sorgint. Agrairé les vostres visites. Em fan molt feliç
dilluns, 22 de juny del 2015
ANUNCI ENTENDRIDOR
Si, ja ho sé, els anuncis amb animals estan pensats per tocar la fibra sensible de les persones que els estimem.
Però aquest porta un missatge esperançador. I el gosset, que sembla un petaner, és molt eixerit.
Un òscar pel director, pel guionista i pel gosset. Tinc un germà a qui un transplantament d'uns òrgans vitals li va salvar la vida. Malauradament va morir al cap de dos anys, però d'una malaltia que no tenia res a veure amb el transplantament. a No hem conegut mai qui va ser el donant, que en morir ja havia deixat escrit la possibilitat de que els seus òrgans es poguessin aprofitar. En el cos d'un altre, van viure dos anys més. Generositat que va rebre per part del donant i la seva família.
Ostres, ben xulo aquest anunci! Ja havia el perdut el costum de trobar-ne algun d'interessant. Sobre el tema del gos i el que transmet l'anunci et recomano la lectura de Hachiko de Lluís Prats, basada en una història real... l'estic llegint amb el meu fill i és emocionant...
El final del anunci és el que sorprèn, penso que tots n'esperàvem un altre. Prenc nota del llibre, però si acaba malament t'aviso que passaré un mal rato. Gràcies, Ignasi!
Doncs sí que està bé l'anunci, no m'esperava aquest final. Pobret el gos, fa peneta durant l'anunci, però segur que després troba una bona família.
ResponEliminaConfio que de la mateixa manera que reconeix al seu amo en la noia trasplantada, ella també reconegui en ell el company fidel.
EliminaJo mai he sabut què fer amb aquest tema, no m'agrada de pensar-hi.
ResponEliminaHi entenc. Són temes delicats i una decisió molt personal.
EliminaJo ja ni hi penso. Vaig fer testament vital i vaig deixar de preocupar-me pel tema.
Uf!!! sí que toca la fibra sí, jo tampoc m'esperava aquest final. :) entendridor...
ResponEliminaEstà ben trobat, sensible però sense caure en sensibleries.
EliminaEl gosset és molt simpàtic, vull pensar que la noia se'l endú a casa.
Un òscar pel director, pel guionista i pel gosset.
ResponEliminaTinc un germà a qui un transplantament d'uns òrgans vitals li va salvar la vida.
Malauradament va morir al cap de dos anys, però d'una malaltia que no tenia res a veure amb el transplantament. a
No hem conegut mai qui va ser el donant, que en morir ja havia deixat escrit la possibilitat de que els seus òrgans es poguessin aprofitar.
En el cos d'un altre, van viure dos anys més. Generositat que va rebre per part del donant i la seva família.
És una manera de conscienciar a la gent. Amb òrgans que ja no serveixen es poden salvar varies vides.
EliminaJo ja ho tinc arreglat.
Bonic i entendridor, suposo que reconeix en la noia, algun òrgan del seu anterior amo...
ResponEliminaPetonets, Glòria.
Això entenc jo. I espero que ella també sàpiga veure en el gosset un amic lleial i l'adopti. Final feliç!
EliminaPetonets!
tot s'hi val a l 'hora de convèncer i atraure el comprador
ResponEliminaEn aquest cas el "comprador" ja està mes que convençut, ara s'ha de convèncer al donant.
EliminaAquesta publicitat és de premi.
ResponEliminaSi poden fer unes quantes lectures, totes molt tendres.
Nanit, nina.
Em va colpir. L'anunci està molt ben trobat, sense buscar la "llagrimeta fàcil" arriba al cor i fa pensar.
EliminaNanit, bonica!
Uiii i el meu comentari on és!! :(
ResponEliminaAquí dalt!
Eliminapublicat i contestat. I gràcies!!!
:-)
Ostres, ben xulo aquest anunci! Ja havia el perdut el costum de trobar-ne algun d'interessant. Sobre el tema del gos i el que transmet l'anunci et recomano la lectura de Hachiko de Lluís Prats, basada en una història real... l'estic llegint amb el meu fill i és emocionant...
ResponEliminaEl final del anunci és el que sorprèn, penso que tots n'esperàvem un altre.
EliminaPrenc nota del llibre, però si acaba malament t'aviso que passaré un mal rato.
Gràcies, Ignasi!
sense paraules i amb llàgrimes als ulls...
ResponEliminaUna forta abraçada, Núria!
Elimina