En Mateu Gil i Ponce va néixer immensament
ric. Fruit únic de la unió de dos de les fortunes més grans del món, ja va tenir
des del bressol tots els privilegis imaginables i alguns d'inimaginables.
Orfe ben aviat va disposar de la seva exorbitant
fortuna per donar-se tots els capricis:
-Mansions a totes les capitals del món i en
alguns paradisos perduts, únicament reservats a fortunes extraordinàries.
-Una flota de vehicles que seria l’enveja
d’algun país poc desenvolupat, que incloïa luxosos automòbils, ostentosos
vaixells i avions particulars proveïts de sofisticades comoditats.
-Les seves esposes, exesposes i amants anaven
des de una princesa eritrea a una cantant d’òpera albina. Això no li privava
del plaer ocasional d’algun amant masculí. Mai va tenir descendència.
Tenia tot el que podia desitjar, però va gaudir poc temps d’aquesta vida. Un matí el
van trobar al llit mort, amb els ulls esbatanats i les mans crispades arrapant
els llençols de seda.
La seva immensa fortuna va ser per la seva
estimada “Rosebud”, una gateta persa esquerpa i malcriada.
D'aquest no es pot dir que hagi passat a millor vida...
ResponEliminaVa tenir una molt bona vida. Dubto que fos feliç.
EliminaCaram, realment era un desgraciat, per més pasta que tingués. Això té relació amb Ciutadà K, oi? No amb el blogaire, amb la pel·lícula. He de confessar que no l'he vista, però això de Rosebund amb sona...
ResponEliminaEl meu personatge s'assembla poc al Ciutadà, tret de que tots dos tenien moooolta pasta i no eren feliços. La Rosebund és només una picada d'ullet.
EliminaPer cert, penso que és una gran pel·lícula i tindries que veure-la.
caram n'hi ha per tirar-li els trastos a la gateta.....
ResponEliminaMèu! :-)))
EliminaHi ha gatetes molt mimoses, la Rosebund no ho era.
EliminaAra, per provar...
^-^
EliminaEspero que la gateta li dediqués algun "meu, meu" de comiat, mentre es llepava els bigotis després de cruspir-se el contingut d'una llauna de caviar...
ResponEliminaPetonets.
La gateta anava a la seva i no era gaire afectuosa. El caviar, però, no li va faltar mai.
EliminaPetonets!
quina vida més trista.... M'alegro per la gateta al menys no anirá a parar a un refugi d'animals, pretendents per quedar-se-la no li faltaran
ResponEliminaEls marmessors es barallaven per cuidar-la!
EliminaEra un taló en blanc la gateta...
Enganyifa de mort...fins i tot en el darrer moviment.
ResponEliminaGenial, com sempre.
Només vivia per passar-s'ho bé, però ni dels tots els plaers al seu abast en gaudia.
EliminaQui ho té tot, no desitja res.
Una abraçada!
la riquesa no fa la felicitat
ResponEliminaben trobat i ben escrit!
Gràcies, Elfree.
EliminaTu sempre m'animes!
Molt bo, un personatge ofegat de diners i sense vida.
ResponEliminaSembla un contrasentit que tenint-ho tot puguis sentir-te tan buit.
EliminaNo la recordo molt bé perquè la vaig veure fa temps, però també m'ha recordat al Citizen Kane (sobretot el Rosebund/Rosebud, clar). Ho veig com un petit i encertat homenatge.
ResponEliminaA mesura que l'anava escrivint m'anava venint al cap el personatge de l'Orson Wells. Al final la Rosebud ja era inevitable.
EliminaJa ha trobat la gateta algun gat amb botes per gestionar-li la paperassa?
ResponEliminaUi, de pretendents en té un grapat. Però ella és fa la desmenjada, li agrada tenir requesta. Mentre els papers és van acumulant.
ResponElimina