RELATS CONJUNS: La bona fada del bosc

La nostra aportació a Relats Conjunts  

Lord Kint Pasharell va quedar consternat quan va desaparèixer la seva promesa, la formosa Jetta Grant,  poques setmanes abans  del casament. Descartat el segrest o un accident pels boscos veïns on sortia a cavalcar, el dissortat nuvi llanguia. 

Un vespre va aparèixer pel parc del castell una euga blanca de gran bellesa i majestat, amb uns ulls dolços i daurats com la mel que es deixava amanyagar pel Kint. 

- Ara ho veig tot clar!- va dir la padrina que seia al costat del Kint- La teva estimada ha estat víctima de l'encanteri d'una bruixa,  que l'ha transformat en aquesta euga blanca. Ella a vingut a consolar-te del teu dolor.

El jove va sentir-se molt confortat i va instal·lar a l'euga al estable amb totes les comoditats que un equí pot esperar. Ell es passava els matins raspallant-li la llarga crinera i xiuxiuejant-li a l'orella paraules tendres, mentre pensava la manera de desfer l'encanteri. Per les tardes donaven llargues passejades pels boscos propers.

Un capvespre, quan tornaven al castell va veure aparèixer de darrera d'un majestuós roure una figura femenina vestida amb un vaporós vestit blanc i una vara a la ma.

-No us espanteu, milord, sóc la fada del bosc, que sabedora de la vostra pena, he vingut a ajudar-vos. La bruixa del bosc és molt poderosa, però la meva saviesa és gran i després de consultar molt llibres he trobat la manera de desfer l'encanteri i tornar a la vostra promesa al seu estat natural.

Lord Pasharell havia quedat molt sorprès i confós.  La fada no s'ajustava als standars habituals. No era esbelta i etèria, amb ben timbrada veu de soprano, al contrari, era una fada rabassuda i amb  veu cridanera, però ben mirat era la primera vegada que en veia una i no tenia perquè desconfiar. Era una fada XL.

I el que li proposava era el que ell més desitjava.

- Si em torneu a la meva estimada us daré tot el que em demaneu, bona fada.

- Res no us demano, només vull que sigueu feliços amb el meu ajut. Ara descavalca, agenollat davant meu, acota el cap i tanca els ulls. El meu poder és tan gran que us faria trontollar i podria cegar-vos. 

El jove ho va fer així i tan bon punt va estar agenollat davant la fada aquesta li va ventar un cop amb la vareta, que més aviat semblava un garrot, que el va deixar estabornit.

Quan el jove va despertar es va trobar sol al bosc, sense la fada, sense l'euga i sense l'anell d'or macís amb l'escut del seu llinatge. I sense la seva promesa...

Desconsolat des de aquell dia, ja que no entén com la Jetta, que tant l'estimava, havia tornat a desaparèixer del seu costat, passa els dies al castell esperant el seu retorn, ja sigui en la seva forma genuïna, com una tórtora o una gràcil cérvola.

La padrina també està desconsolada, ja que l'esplèndida euga que va comprar per animar al xicot li havia costat un grapat de monedes d'or. Potser aquesta vegada amb una tórtora se'n sortiria.

                                                                                                                      

                                                                                                ;-)