dimarts, 15 de març del 2016

"ABSENCIA" ... i ENGLANTINA!


La meva filla Eva ha estat guardonada enguany en els Jocs Florals de Calella  amb l'Englantina. 
En el seu poema l’Eva recorda l’exili de qui va tenir que deixar-ho tot enrere, conservant, només, la esperança de tornar.

 
ABSENCIA
                                                                                            Sant Cyprien en Roussillon, 1939

Jo també vaig marxar un vespre
i vaig caminar nit enllà
duia la fe dins la butxaca
i dins la butxaca un forat

Exèrcit de tanta tristesa
l’enyor encongit a les mans
vencent cada isarda carena
una nit de llavis molt blaus

Lleuger era el meu equipatge:
memòria, coratge, dissort
l’honor i la meva contrada
tot ben rebregat dins el cor

Érem una constel·lació
d’estels sense cap univers
satèl·lits d’una llibertat
engrillonada als nostres peus
 
Maldant per un punt cardinal
on jeure per plorar-ho tot
on hivernar la nostra història
i espolsar-ne cada any la pols

Calia  abandonar per viure
i viure per abandonar
Quan el bressol esdevé mort
i l’únic somni  és retornar

          I al coronar el darrer cim
sanglotava el meu primer adéu
darrer sadoll per mes pupil·les
curulles del paisatge teu

Jo vaig ser un gra d’aquella sorra
a la platja de Saint-Cyprien
que errant del foc a les brases
em creia a resguard del combat

Jo també vaig deixar aquell vespre
un llibre antic mig començat
i una llavor de primavera
que no em va poder esperar

I el meu riu, i l’era i un mas
un fusell i un bocí de pa
Enrere deixava el meu poble
amarat  de fel i de sang

No sabre mai dir què vam perdre
ni tan sols sé què vam guanyar
si vèncer vol dir resistir
si viure vol dir abandonar

Jo també vaig tornar un matí
al meu riu, el llibre i el mas
La mateixa pàgina oberta
coberta amb el  polsim dels anys

I mai va ser l’absència oblit
ans, un afany més persistent
La llibertat del meu país
De voler ser per seguir sent
 
                                                        Eva Moreno Bosch




16 comentaris:

  1. Un poema molt adient ara que tornem a veure milions de refugiats.
    Enhorabona a la teva filla per l'englantina

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si, malauradament l'exili segueix sent un tema de rigorosa actualitat.
      Gràcies, Xavier, li diré a la meva filla.

      Elimina
  2. Quina sort que tens de tenir una filla que et segueix els passos!

    ResponElimina
    Respostes
    1. N'estic molt orgullosa. La veritat és que em cau la bava cada vegada que li donen un premi, i en té forces.

      Elimina
  3. Felicitats per la part que et toca, Glòria.
    Aquest poema, avui, toca la fibra més que mai i ens fa pensar i ens fa sentir malament davant la poca empatia i sensibilitat, quan ignorem el dolor dels nostres avis i pares, i, fins i tot, el nostre, pels camins de l'exili.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Teresa, per la part que em toca :-)
      Tens raó, tanquem els ulls i no volem veure tot el dolor i la injustícia que cada dia se'ns ofereix als nostres ulls. Un tema espinós i dificil de resoldre.

      Elimina
  4. Moltes felicitats Eva, un poema que per desgràcia segueix sent actual...
    Veig que segueixes tots els Jocs Florals!!!
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, M.Roser, ens ha fet molta il·lusió.
      Jo ja fa temps que no envio res als Jocs Florals, escric poc i no sempre els meus poemes s'ajusten als temes. Ella si que hi va participant, i de sovint rep algun premi.

      Elimina
  5. doncs cal felicitar-la que ho ha fet molt bé. És merescut

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Joan, li diré de part teva.
      El poema va agradar molt al públic present, cal dir que el va recitar molt bé, amb molt de sentiment.

      Elimina
  6. Molt maco, Glòria, felicitats per a ella i per la part que et toca, porteu la poesia a l'adn ;) estels sense cap univers, preciós

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ha, ha, a l'adn!
      La veritat és que em vaig animar a escriure quan ella va començar a fer-ho, si bé és cert que de joveneta "poetejava" sovint.

      Elimina
  7. Cuions nena! porteu el talent a la sang! Felicita-la també de part meva!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ha, ha, ha!
      Gracies, bonica, li ho diré de part teva.
      Una abraçada.

      Elimina
  8. M'he permès fer la mètrica de les estrofes, i totes tenen 8 síl·labes. Doblement la felicito a ella per la tasca de posar per escrit el dolor i la incertesa del tema, i de fer-ho amb mestria.

    ADN guanyador, oitant!

    petons a totes dues!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Montse, l'hi diré de part teva. Jo no m'havia fitxat amb la mètrica.
      Ah, i gracies per la part que em toca!
      ;-)

      Elimina

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...