Vull compartir amb vosaltres dues poesies del llibre de la Sílvia, perquè m'agraden molt i penso que són bones. Segur que us animaran a llegir-ne més de l'esplèndid llibre que comento, aquí, al GloBos.blog
- C -
Crec en la veritat de la paraula
i en els mots sincers que et vaig llegir.
Crec en l'oblit de la imatge,
escull recòndit del nostre paradís.
Si clamo el verb, llençant la veu
Si clamo el verb, llençant la veu
perquè onegi entre la brisa
—aquella que ens acompanyà tothora—
no és per plorar l'angoixa
sinó per cantar el neguit.
Mes si la lletra no dansa
al compàs de la melodia
—música somiejada que ofegàrem
amb tenaços i bruts recels—
aleshores sí podràs dir-me:
"Veus? No hi ha màgia
més enllà de la mirada."
Però jo...
crec en la veritat de la paraula
i en els mots sincers que et vaig llegir.
-L-
La passarel·la. El pont.
El camí aventurer,
solitari,
que fressava d'infant
amb ganudes piranyes
i cocodrils salvatges
esperant,
amenaçant
als vessants de l'abisme
imaginat.
El pont. La passarel·la.
El pont. La passarel·la.
El camí perillós,
solitari,
que petjo tot sovint
amb foscos estimballs
i indesitjats averns
que em sotgen,
m'intimiden
als flancs del precipici
real i adust.
La passarel·la.
El pont.
El buit.
Sílvia Romero i Oleart
El buit.
Sílvia Romero i Oleart
Té un llenguatge que agrada.
ResponEliminaEscriu molt bé la Sílvia. És un llibre molt recomanable.
EliminaFa servir imatges poètiques que van més enllà de les paraules. M'agrada.
ResponEliminaTé molta imaginació, i la imaginació s'encomana.
EliminaDe nou, Glòria: gràcies. Fa il·lusió comprovar que el poemari desperta emocions.
ResponEliminaSílvia Romero
Segur, no és un poemari de flors i violes i romaní, està escrit per fer pensar, per fer sentir. Només cal endinsar-s'hi una mica. No deixa indiferent.
Elimina