RELATS CONJUNTS: Blau nit

La nostra aportació a Relats Conjunts:

La nit no es presentava gens prometedora, entre els homes que bevien a la terrassa no hi havia cap client en potència.  Alguns ja els coneixia, eren els habituals. 

El pallasso blanc actuava al cabaret proper, on, abillat amb un barret punxegut explicava acudits pujats de to i es ficava amb el govern que estigues al poder amb força gràcia. Malgrat la seva feina era un home trist i rancuniós i solament mostrava tendresa per la seva gateta "Miolet" i a la seva parella, un tenor que també actuava al cabaret i que vestit d'uniforme amb entorxats i xarreteres cantava romances d'amor i cançons picardioses. Aquests no farien "gasto", no els hi agradaven les dones.

El bohemi de la boina també era un habitual. Passava molta estona bevent una única consumició, un pastis, que feia durar tota la nit. Parlava molt poc amb els seus companys de taula i dibuixava contínuament en una llibreta  apunts i esbossos per un futur quadre que el faria famós internacionalment. Tampoc no faria "gasto", no tenia peles.

El de la gorra ja la havia vist alguna vegada al bordell, era un fatxenda i li agradaven molt jovenetes. Com a client quedava descartat, no faria "gasto",  ella ja no era una nena, no era el seu tipus.

I l'atractiu cavaller que prenia una copa anava acompanyat... Llàstima, perquè semblava que la mirava  amb interès. Quan ja donava la nit per perduda "l'atractiu cavaller", amb l'aquiescència de la dama  li va fer una senyal i, molt educadament, va demanar-li que els acompanyes. Li va retirar la cadira per convidar-la a seure i li deia "mademoiselle". La vetllada prenia un gir sorprenen.

 Era una parella en busca de noves experiencies? Un escriptor que volia saber les vivencies d'una dona de la nit per fer-ne una novel·la? Un pintor que buscava una dona de món per retratar-la? Dos sàdics assassins que l'havien escollit com a víctima per matar-la i esquarterar-la?   Va demanar un Pernod. Aviat ho sabria.